Una sonoritat lluminosa

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAmb l’èxit més complet va celebrar-se en el Teatre Principal, el dissabte 19 dels corrents [gener], l’estrena de La Santa Espina, rondalla lírica en tres actes, lletra d’Àngel Guimerà, música d’Enric Morera. La inesgotable fantasia del gran dramaturg català ha traçat un argument nou i d’interès sempre creixent [...]. El caràcter idíl·lic d’algunes escenes, pintades amb un naturalisme de bona llei, contrasta amb l’ambient fantasiós que predomina en lo restant de l’obra, emmaridant-se feliçment lo real amb lo imaginari, de lo que en resulta una obra de gran originalitat i d’un bell i ric color [...] En Morera ha compost per a La Santa Espina una valuosa partitura que pot comptar-se entre les millors que ha produït per aquell teatre. Encara que ha sigut escrita en un espai de temps relativament curt (puix l’empresa l’havia encarregada abans al mestre Vives i així s’havia anunciat al començament de la temporada), el treball del fecund compositor no en surt pas gaire perjudicat. La major part dels números són d’una factura ben cuidada i la inspiració hi raja sempre distingida i fàcil. [...] Al tercer acte l’ambient catalanesc hi desplega tota sa ufana i escampa arreu sa flaire. Després del bonic ballet oriental, que es recomana per la seva delicada melodia, heus aquí la més joliu inspiració de l’obra: el cor de captives catalanes, ple de gracia i frescor, el qual s’enllaça amb una sardana tan airosament ritmada i de sonoritat tan lluminosa, que totes les nits, a l’acabar-se, un gran esclat d’aplaudiments la corona. Per son sentiment popular és també notable i es fa escoltar amb plena delectació el fragment orquestral que acompanya, en el mateix acte, la poètica descripció de la terra catalana. [...]