XIPRE, LA CRISI DE L'EURO
Dossier 24/03/2013

Dia de tot o res per a Xipre

Nicòsia ha de tancar avui un acord amb la 'troica' si vol esquivar la fallida del país

Ricard G. Samaranch
3 min
RESTRICCIONS A Xipre cada cop hi ha més establiments que no autoritzen l'ús de targetes de crèdit. Només volen efectiu, que també està limitat.

NicòsiaCada cop falten menys hores perquè arribi dilluns, la data límit establerta pel Banc Central Europeu, i encara no hi ha un acord entre les autoritats xipriotes i la troica de creditors sobre les condicions del rescat que ha de salvar Xipre de la fallida. Ahir al vespre semblava que l'acord estava a punt de tancar-se, però poc després el govern xipriota ho va desmentir. Avui, per tant, se celebra una reunió transcendental a Brussel·les a la qual assistiran tots els ministres de Finances de l'eurozona i on s'ha de tancar l'acord definitiu. Alemanya ja ha amenaçat que, si no hi ha acord, Xipre farà fallida dilluns, quan el BCE deixi de prestar diners als bancs del país.

Després d'haver-se negat a imposar una quitança a qualsevol dipòsit bancari, els partits xipriotes estaven començant ahir a estudiar fórmules perquè fossin les grans fortunes amb estalvis al país les que paguessin la factura de la crisi. O almenys, la major part. De fet, al vespre l'agència Reuters va filtrar que Xipre acceptava finalment quitances esglaonades per als grans dipòsits. Segons aquest suposat acord, s'imposarien pèrdues del 20% per als dipòsits de més de 100.000 euros que té el Banc de Xipre (la principal entitat del país) i del 4% a la resta de bancs. Les dades eren versemblants després que el ministre d'Economia, Michalis Sarris, hagués reconegut al matí que la possibilitat d'imposar pèrdues del 25% estava sobre la taula. A més, ja es donava per feta la desaparició del Laiki Bank, el segon principal banc, perquè la seva liquidació es va aprovar divendres en una votació al Parlament del país.

Però, ja entrada la nit, l'agència de notícies xipriota va desmentir que hi hagués cap acord. Un dels negociadors va assenyalar la representant del Fons Monetari Internacional com a culpable del desacord perquè "presenta noves exigències cada mitja hora".

"S'ha fet un progrés significatiu per arribar a un acord", havia declarat Michalis Sarris en una breu compareixença. Al seu despatx es duien a terme les dures negociacions entre els partits xipriotes i els representants de la troica (BCE, UE i FMI). Com a mostra de la gravetat de la situació, José Manuel Durão Barroso i Herman van Rompuy, presidents de la Comissió Europea i del Consell Europeu, respectivament, van cancel·lar la cimera UE-Japó. Tots dos volen assistir a la reunió decisiva d'avui que se celebra a les 19 h a Brussel·les. També hi acudirà el president xipriota, Nikos Anastassiadis.

Si finalment hi hagués acord, el Parlament de Xipre haurà d'aprovar amb urgència diverses lleis per adaptar la seva legislació al nou marc. Divendres el legislatiu ja va donar llum verda a dos dels requeriments de la troica : reestructurar el sistema bancari, tot reduint la seva dimensió, i fixar estrictes mesures de control de capitals. El principal escull per tancar l'acord és com recaptar els 5.800 milions d'euros que, afegits als 10.000 milions que prestaria la troica , han de permetre tapar el forat als comptes públics.

Tot i que el Parlament va aprovar divendres la creació d'un fons sobirà, i l'Església ortodoxa es va oferir a aportar-hi actius, tot sembla indicar que el gruix dels 5.800 milions vindrà d'una quitança als dipòsits de més de 100.000 euros dels dos grans bancs del país, actualment insolvents: el Banc de Xipre i el Laiki Bank (o Banc Popular).

D'acord amb la legislació aprovada, el Laiki serà liquidat, i els comptes bancaris de menys de 100.000 euros passaran a ser gestionats pel Banc de Xipre. Els dipòsits del Laiki que superin els 100.000 euros aniran a parar a un banc dolent , que intentarà vendre els actius tòxics de l'entitat. Els grans dipositants d'aquest últim banc són els que més patiran. "Hauran d'esperar molts anys per saber quin percentatge poder recuperar dels seus estalvis, potser el 30%, el 40%, el 50% o el 60%", va dir Averof Nefitou, portaveu al Parlament del partit governant, respecte a aquests dipòsits. Tot i això va defensar la decisió perquè "se salvaguardaran els 361.000 comptes de menys de 100.000 euros del Laiki".

Nou model

Del que no hi ha dubte és que s'ha acabat el model econòmic que ha permès a Xipre el vigorós creixement de l'última dècada, basat en la seva conversió en una mena de paradís fiscal dins de la UE. A la classe política xipriota no li ha quedat més remei que cedir i acceptar un canvi de model, sobretot després que Rússia rebutgés implicar-se en el rescat.

Mentre la petita illa mediterrània iniciava la seva segona setmana de corralito , les seves seqüeles ja es començaven a deixar sentir entre els petits negocis. "Els proveïdors no confien en la supervivència dels bancs, i rebutgen els pagaments amb targeta de crèdit i amb xecs. Volen efectiu, però només en poden retirar de forma limitada", es queixava l'Andreas, propietari d'una botiga de souvenirs del casc antic de la capital. Altres establiments, com el bar Vasilis, temien no disposar de prou monedes d'euro per donar canvi als seus clients fins dimarts, quan està previst que els bancs tornin a obrir les portes.

stats