Efímers Tema del dia 11/07/2014

Mas i Rajoy es culpen mútuament del diàleg de sords per la consulta

El president diu que ha demanat una reunió a la Moncloa però allà no els consta

i
Ferran Casas
4 min

BarcelonaNi Artur Mas i les formacions polítiques implicades estan disposats a renunciar a la consulta independentista del 9-N ni Mariano Rajoy preveu concedir cap tipus de referèndum sobre el futur de Catalunya, tant si és vinculant com si no. Malgrat aquest enrocament al voltant del procés català, els dos presidents asseguren que estan disposats a seure i a parlar, a donar una oportunitat al diàleg. Tots dos fixen línies vermelles (escoltar la voluntat dels catalans i una interpretació estricta del marc constitucional, respectivament) però cap d’ells vol aparèixer als ulls dels ciutadans com un intransigent que no va fer res per impedir l’anomenat xoc de trens. De fet, l’última gran reunió va ser fa gairebé un any, el 29 d’agost. Tots dos van constatar aleshores que les posicions estaven allunyades. Des de llavors la part catalana ha anat cremant etapes, com l’acord per la data i la consulta o el debat al Congrés per reclamar sense èxit l’autorització de la consulta.

En aquest clima d’intencions i d’apel·lacions de diferents actors econòmics, socials i mediàtics al “diàleg” s’emmarca l’última polèmica al voltant d’una possible trobada entre els dos presidents, que va arrencar dimecres i va seguir ahir enmig d’una certa confusió. Abans-d’ahir al Congrés Josep Antoni Duran i Lleida va explicar que el 19 de juny, el dia de l’entronització de Felip VI, el president català va demanar una trobada al seu homòleg espanyol. En el debat sobre el Consell Europeu Rajoy es va fer l’orni però va indicar que no hi havia problema, que sempre que Mas volgués hi parlaria. Hores després des de Presidència de la Generalitat van matisar que no hi havia cap petició formal. Ahir al Parlament Alícia Sánchez-Camacho ho va donar per bo i, després de criticar “les rectificacions permanents”, va carregar contra Mas per no haver reclamat cap reunió amb Rajoy. Tot plegat amb l’objectiu de presentar-lo com un dirigent enrocat, pres d’Oriol Junqueras i ERC i l’ANC. Mas es va despenjar afirmant que la reunió estava demanada però que no havia percebut en el seu interlocutor cap interès real per fer-la.

Furgant Camacho

Després d’afirmar a la sessió de control al seu govern que Camacho està “poc informada”, Mas va confirmar que ja havia demanat a Rajoy veure’s tot i que no formalment per carta. Potser per això la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va indicar que per ara “no hi ha cap entrevista” prevista però que el dia que es demani hi seran “per parlar”. El cap de l’executiu català va donar a entendre que és al president espanyol a qui li toca moure peça i cridar-lo a la Moncloa. “Si algú li diu que està a disposició per veure’s quan vulgui i no li responen es pot tenir la impressió que no et volen veure, i això és el que jo penso”, va indicar Mas. En qualsevol cas, Mas va dir que està a l’espera de ser convocat. Si fos ell el que tingués la possibilitat de convocar Rajoy, ho faria. Però va donar a entendre que en aquests assumptes el protocol està de part del president espanyol, i d’aquí que l’apel·lés.

En el fons de la polèmica sobre fins a quin punt està o no demanada la reunió i qui ha de fer el pas hi sura que el diàleg entre els dos té poques possibilitats d’èxit abans del 9-N. Si n’hi ha, és de sords.

El PP català no ho veu clar

De fet, des del PP català, i malgrat les apel·lacions públiques de Camacho a Mas, s’admet que una reunió abans del novembre entre el president de la Generalitat i Rajoy seria “malinterpretada” i que per això és millor esperar-se. Afirmen que només després que es constati el fracàs de la consulta i a mesura que s’acosti l’hora de negociar un nou finançament, que ja va amb retard, tindrà sentit seure i parlar. Aleshores, afirmen, es pot entrar en un context “del que és raonable”. Ahir Camacho va preguntar sobre un pla B que Mas va dir que no existeix i va insistir que l’Estat farà el que calgui per vetar el 9-N.

Junqueras, el tercer actor en discòrdia, té clar que l’Estat farà el que sigui “perquè els catalans no votin”, però es preguntava ahir al .Cat de TV3 quina seria la manera. Va afirmar que no sabia res de la petició de reunió Mas a Rajoy però tampoc es va mostrar preocupat. Va indicar que hi ha coses “més importants” de què cal preocupar-se i que el que cal fer “és tot el possible per complir amb els compromisos, en aquest cas el de votar”. En aquest punt va indicar que cal fer valer els acords “per treure el país de l’atzucac”.

Palestins, saharauis i kurds, sense procés

CiU i el PP van votar ahir al Parlament contra una moció d’ICV-EUiA que donava suport als processos d’autodeterminació de Palestina, el Sàhara Occidental i el Kurdistan. Així, mentre que ICV-EUiA, ERC i la CUP hi van donar suport, el PSC i Ciutadans van votar diferent en funció de cada cas. El PSC va donar suport a palestins i saharauis però no als kurds, i Ciutadans només al territori ocupat pel Marroc. Abans d’una votació que va ser caòtica i accidentada pels retrets entre la CUP i el PP, CiU va criticar que la moció sobre Israel i Palestina era per desgastar el govern i que no calia fer “de jutges”.

stats