Publicitat
Publicitat

FESTES TRADICIONALS PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La crisi no pot amb la cultura popular

Comença la temporada de festes majors i es fa evident el compromís del teixit associatiu amb la cultura popular. Molts catalans que viuen fora de casa tornen de lluny per no perdre's la seva festa. Les entitats han patit una retallada de les subvencions, però la crisi no els ha restat força. L'època daurada de les colles castelleres no és una excepció. La cultura del foc, els gegants o els trabucaires mobilitzen cada cop més gent. Hi ha prop de 150.000 persones que viuen amb l'agenda condicionada per la tradició. Si s'hi sumen aquells que participen en alguna festa i la força dels ateneus, la xifra es dispara fins als 260.000, segons la direcció general de Cultura Popular.

"Per la Mercè no fallo: vinc per fer pinya"

Quan l'estiu del 2008 Jesús Crespo va rebre una oferta per marxar a treballar a París va dir que sí i no s'ho va pensar gaire. La feina el motivava, però, al mateix temps, alguna cosa el lligava al barri barceloní del Poble-sec: la seva colla castellera. Va marxar convençut que tornaria per a les diades importants. En aquella època feia de segon als castells de la colla i no es veia capaç de superar el mono de pujar sobre la pinya. Durant aquests quatre anys l'agenda no sempre li ha permès assistir a totes les diades, però n'hi ha una en què no ha fallat mai: per la Mercè sempre s'enfaixa. "És una de les diades més mítiques per a la colla: castells inèdits, actuacions històriques, nervis a flor de pell, moltíssima gent a plaça...", explica. Està convençut que la distància ha canviat poques coses, perquè al Poble-sec hi té la que considera "la segona família". Aquest any, per la Mercè tornarà a treure la faixa de l'armari, i a buscar vol.

"Si puc, torno sempre per Sant Jordi"

Laia Álvarez se'n va anar a Berlín a estudiar un Erasmus i la ciutat la va fascinar tant que s'hi va quedar. "És un lloc molt actiu, molt cultural, ple de vida i on la gent és molt oberta", destaca aquesta barcelonina de 25 anys que va estudiar periodisme. Ara treballa de cambrera, però està pendent dels resultats d'unes proves per entrar en una de les escoles de teatre més bones de la capital alemanya. Si li diuen que sí seran tres anys d'estudis intensos, però té clar que tornarà sempre a casa per Sant Jordi. "És un dia molt especial i m'agrada molt ser a Barcelona per disfrutar-ne", diu la Laia. El primer any que vivia a Berlín es va emportar a Barcelona el seu company, que és alemany. "Volia ensenyar-li la tradició i com era l'ambient a la ciutat", explica. Tot i això reconeix que els alemanys "no estan gaire arrelats a les tradicions", i enguany ell s'ha quedat a Berlín i ella ha vingut a Barcelona, "sola però contenta".

"És impensable un estiu sense Santa Maria"

"Seria un drama!", reconeix Raquel González quan se li pregunta què passaria si un any, pel que fos, no pogués tornar a casa seva, a Formentera, per les festes de Santa Maria. Ella i la seva germana Noèlia fa anys que van venir a Barcelona a estudiar, i des que van marxar de la petita de les Pitiüses, que van agafar amb força la feina de la comissió de festes. "És com si estiguéssim en deute amb l'illa, perquè ens passem tot l'any fora i tenim la necessitat de fer alguna cosa per ella", expliquen. El que més els agrada d'aquesta festa és "l'ambient familiar" i els concerts que hi organitzen. Aquests dies, que ja han acabat classes i feines, ja són a Formentera acabant de lligar els últims detalls de la festa d'aquest any, que se celebra els dies 4 i 5 d'agost. Un dels punts forts és el pregó, que, com expliquen, omplen de crítica i actualitat, i que fa uns anys els va portar algun problema perquè incloïa un record per a la casa reial espanyola.

"La festa major marca el meu calendari"

Joan Pere Plaza és un politòleg manresà de 31 anys que fa molt temps que no viu a la seva ciutat. Actualment està instal·lat a Madrid, on treballa a la Universidad Carlos III, però per motius de feina ha de viatjar molt a l'estranger i fer-hi llargues estades. Actualment és a França, a Lió, fent un projecte de recerca que s'acaba a finals d'agost. "Una data ideal", diu ell, perquè li permetrà tornar a casa per anar a la festa major.

"No me la perdo mai", explica el Joan Pere. "Ja fa anys que visc fora, però per a mi és molt important tornar a Manresa per la festa major, perquè és una manera de retrobar la gent del poble, els amics de tota la vida, la família, els coneguts...". El Joan Pere destaca sobretot la festa major alternativa, que és la que congrega més gent, i explica que ara que els seus amics han començat a tenir fills "és molt bonic veure la canalla jugant a la plaça Major".

Unes 150.000* persones amb la tradició a l'agenda

La sardana, la més ballada

No té l'impacte mediàtic dels castells ni la popularitat d'un correfoc en el programa de les festes majors, però la sardana està més viva que mai. Mou més de 20.000 persones en les entitats no competitives i 4.000 en les que sí que entren en competició. El ball de bastons, al seu torn, atrau de manera fixa més de 2.200 persones.

Gegants: moment daurat

Gegants i capgrossos mouen actualment unes 20.000 persones. L'artesania de la festa, que engloba des de puntes de coixí a cistelleria, té implicades, al seu torn, unes 2.700 persones.

Omnipresència coral

El cant coral es manté fort al conjunt de Catalunya. S'hi compten unes 35.000 persones, mentre que en grups de grallers, havaneres o bandes de música tradicional, entre d'altres, hi ha 5.500 persones més.

Auge de diables i bèsties

El correfoc viu un moment àlgid. Entre les 245 colles de diables federades ja mobilitzen unes 10.000 persones. El bestiari també passa una bona època, amb 180 colles i més de 300 figures. I els trabucaires s'han multiplicat.

Boom casteller

L'interès mediàtic i el reconeixement de la Unesco han donat impuls als castells: 65 colles. També han crescut les de falcons: de 6 a 10 en 4 anys. Entre tots mouen unes 20.000 persones.

Teatre

El teatre amateur també s'inscriu en la cultura popular i no ha perdut pistonada. Si s'hi sumen grups de pastorets, passions i pessebres vivents, s'hi compten més de 16.000 persones.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT