Nicolás Sartorius: “Ja no es pot fer només un pedaç per resoldre el tema català”

MadridL’advocat, periodista i expolític Nicolás Sartorius admet que ell sempre ha cregut que, tard o d’hora, Espanya havia d’acabar sent un estat federal. Està convençut que és la “culminació natural” del model autonòmic nascut a la Transició. Per això, l’ara vicepresident executiu de la Fundación Alternativas lidera un manifest en aquest sentit.

Per què aquest manifest?

El descontentament sobre la configuració territorial d’Espanya és general, encara que es manifesti de manera més incisiva a Catalunya. Moltes autonomies no estan satisfetes amb qüestions com el finançament, la delimitació de competències i el paper del Senat. Tot això ens va portar a la idea que, per anar cap a un estat federal, calia fer alguna cosa per posar al dia el sistema nascut el 1978, incloent-hi el títol VIII de la Constitució. Podem dir que hi ha un cert esgotament del model autonòmic.

La dreta, però, no ho veu així.

Jo no sóc tan pessimista. En política tot són processos i relacions de força. Era molt més difícil que la dreta espanyola franquista acceptés la democràcia i una Constitució avançada. Fa unes quantes legislatures, el PP portava la reforma del Senat al programa electoral. Si accepta un federalisme europeu, per què no pot fer-ho amb el federalisme espanyol? Cal parlar, però no tota la dreta serà un obstacle.

¿Es podria donar la paradoxa que la tercera via es fes un lloc, precisament gràcies a la pressió de l’independentisme, per frenar-lo?

No és un problema de Catalunya, és un problema d’Espanya. I és per això que hem de decidir tots. En la decisió que haurem de prendre hi ha dues fases. La primera serà la reforma de la Constitució, en què votarem tots. La segona és que catalans, valencians, andalusos... votaran els canvis que la reforma haurà produït als seus estatuts. Per tant, si no hi ha abans una decisió del conjunt no hi haurà una decisió de cadascú.

Però el dret a decidir és una línia vermella per a la majoria de la societat catalana.

No sembla assenyat que un decideixi sobre qüestions que afecten també els altres. Això és com si en un judici no cridessis totes les parts afectades. Per això, és raonable pactar entre tots una reforma perquè en un país democràtic, europeu, no es pot aconseguir res fora de la llei.

¿Seria viable afegir una disposició addicional a la carta magna, pensant en el cas català, com proposa José Luis Rodríguez Zapatero?

Les altres comunitats autònomes no acceptarien només un pedaç per resoldre el tema català. A més, crearia desconfiança. Això ja no es pot fer a Espanya.