Unió Democràtica presumeix de les seves bases ideològiques. Té molt clars els seus preceptes socials, econòmics i fins i tot morals. Els seus diputats saben molt bé què han de votar quan es parla de parelles homosexuals o del dret a l’avortament. En canvi, el vell partit de Carrasco i Formiguera admet que no té clar si vol que Catalunya es converteixi en un país independent o no. Per això, en el punt més àlgid del debat sobiranista, la direcció del partit es planteja donar “llibertat de vot” als seus militants i simpatitzants en la consulta prevista per al 9 de novembre. Això si la consulta es fa, lògicament; perquè com diu Joana Ortega, un “partit amb vocació de govern” ha de respectar sempre el marc legal. De tota manera, senyora vicepresidenta, ¿pot un partit “amb vocació de govern” inhibir-se del debat sobre el futur estatus polític del seu país? ¿Els seus votants -que són els votants de CiU- no mereixen saber què passarà amb el seu vot?
