Polítics amb “missió” però sense protagonisme

Barcelona“Avui no és un dia perquè ens deixem veure gaire, toca passar desapercebuts”. Ho diu el candidat del PSC a les europees, Javi López. Podia estar parlant del partit, que afronta l’enèsima crisi, ara a Girona. Però no. Parla de Sant Jordi. I, de fet, sobre el paper, la majoria de polítics optaven ahir per un perfil poc declaratiu.

El primer a evidenciar-ho va ser Artur Mas, malgrat que Alícia Sánchez-Camacho l’acusava de “segrestar” el dia del llibre i la rosa. Compareixia a Palau a les nou per emetre un missatge institucional pels mitjans públics. Barrejant amb gràcia naps i cols deixava anar que Catalunya “fa i farà” les coses amb esperit cívic.

Aquest cop els periodistes no van poder veure el president ni tan sols pel plasma de la sala de premsa. Potser perquè l’any passat se’ls va colar l’emissió de prova. El que sí que van poder seguir amb tot detall va ser la missa del cardenal Sistach i la posterior benedicció de roses. Amb l’argument (o excusa) que Sant Jordi és també el patró de Catalunya, la diada institucional ja es limita al cerimonial catòlic. Queden lluny les xocolatades de Pujol a Palau i les posteriors recepcions a Pedralbes en què tantes converses es creuaven.

Amb tota la pista lliure, Sistach no ho va desaprofitar. Després d’elogiar “el compromís polític amb vocació de servei”, no se’n va estar i, davant el Govern, els expresidents Pujol i Montilla, l’alcalde Trias i Sánchez-Camacho, va instar a emprendre una “missió” per frenar la “secularització” d’Europa. I més tenint en compte que la cultura catalana està “impregnada” de cristianisme. No ha de patir: el Govern sembla disposat a tenir en compte l’obvietat.

Mas no va tenir més agenda com a president. Ni visites a les paradetes ni inauguracions de llibreries. Qui sí que en tenia, i generava força morbo, era la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Fa uns dies es va interessar, davant el gremi d’editors, per qui organitzava el tinglado. Després de constatar que no ho feien ni Mas ni l’ANC ni cap altre element perillós i que no hi havia més cervell que els lectors, els llibreters, els passavolants i els enamorats, va reunir el gremi editorial a la delegació del govern espanyol. Va escoltar les demandes sobre la fiscalitat dels llibres i també queixes pel seu “protagonisme”.

En qualsevol cas, la delegada, María de los Llanos de Luna, estava encantada. A l’animada paradeta del PP, plena de dirigents i piruletes en forma de rosa, explicava que Sant Jordi li encanta perquè també celebra l’aniversari de boda i que havia de rumiar encara quin llibre regalar al seu marit. El delegat consort és seguidor de Carl Sagan i Arturo Pérez-Reverte, però ja els té tots. A ella, vés per on, li tocarà decidir. Demana ajut al cronista. L’altra, de Marta Rojals, és el consell. S’agraeix, però hi ha un problema: a diferència d’ella, ell no llegeix en català. Com decidir, potser és qüestió de temps.

Signant pel federalisme

A la parada del PSC, Pere Navarro fa declaracions, escolta algun retret i fins i tot signa el seu llibre-entrevista sobre federalisme. Després de dedicar-lo a un pakistanès que arriba amb Josep Maria Sala, marxa quan un espontani antiausteritat, armat amb megàfon, li retreu l’última reforma constitucional, que no anava precisament de federalisme. A la tarda, a la paradeta de la Rambla no hi havia ni paradistes. Algú preguntava si signava el Follet del Federalisme. Un altre penjava un cartell. “Es necessita personal”, deia. Sant Jordi passa, els problemes no.