L’objectiu és un país millor. Tots d’acord. El segon objectiu és decidir-ho entre tots, votant. La gran majoria, també d’acord. Per tant, bàsicament anem units tant en el què com en el com. A partir d’aquí, la cosa es complica. El 9-N votarem d’aquella manera, convençuts que cal fer-ho però sabent que no és la consulta. I després, tard o d’hora, segurament més d’hora que tard, vindran les plebiscitàries. Està decidit: serà llavors quan decidirem. Mas ja ho va anunciar i l’ANC i Òmnium ara exigeixen celeritat. I llavors, en funció del resultat, començarà tot un altre procés, igual de llarg i complicat que el que hem viscut fins ara, de negociació amb l’Estat. O sigui que tranquil·litat i bons aliments. Cal fermesa i serenitat a dosis iguals. I sobretot no perdre de vista l’objectiu primer: un país de tots, tolerant, ambiciós, europeu, més just.
