Publicitat
Publicitat

La ciutat de Nevada busca noves opcions de negoci per fer front a la crisi dels casinos i de la construcció

Reno abandona el joc per reinventar-se

Reno, aquella altra ciutat de Nevada, vol evolucionar i deixar enrere una economia i un centre urbà dominats durant dècades per casinos gegantins, alhora que intenta tirar endavant diverses possibilitats que tenen poc a veure amb l'activitat econòmica que fins ara l'ha definit. A finals de juny, quan Apple va anunciar que hi construiria un centre de dades de 1.000 milions de dòlars, Reno consolidava la seva reputació com una de les meques nord-americanes del bowling en acollir diversos tornejos a les 78 pistes del National Bowling Stadium. Mentrestant, s'ha organitzat una campanya publicitària destinada a promoure les activitats a l'aire lliure i dirigida a tota mena de turistes, incloses, per primera vegada, les parelles del mateix sexe. "¿Què és el que t'apassiona?", pregunta la campanya, que gairebé ni esmenta el joc.

L'aparició dels casinos gestionats per tribus índies i la proliferació per tot el país de cases de jocs autoritzades per l'estat han reduït molt els ingressos de ciutats que abans tenien el monopoli del joc legalitzat, com ara Las Vegas i Atlantic City. Però la més perjudicada, de bon tros, ha estat Reno, la clientela de la qual procedia majoritàriament de l'àrea de la badia de San Francisco i d'altres racons de Califòrnia. En lloc de conduir tres-cents quilòmetres i travessar Sierra Nevada, ara els californians només han d'anar a les màquines escurabutxaques dels casinos indis que tenen a prop de casa.

En un gest que molts consideren un signe dels temps, la casa del joc emblemàtica de Reno, el Silver Legacy Resort Casino -un gegant de 35 pisos i 1.700 habitacions, la inauguració del qual el 1995 havia de significar el començament d'una nova edat d'or per a la ciutat-, va presentar, a finals de maig, una petició voluntària de protecció a l'empara del capítol 11 (procediment vigent als Estats Units per a les empreses que s'enfronten a la fallida).

Una única activitat econòmica

Uns quants casinos en decadència i alguns edificis buits projecten la seva ombra sobre un petit centre urbà abandonat per gran part dels residents. Reno, que també es va veure especialment afectada per la crisi de la construcció, lluita per reinventar-se, precisament perquè, segons els experts, ha estat una ciutat dedicada sempre a una única activitat econòmica. Abans del joc, Reno es va fer una reputació pel fet d'oferir divorcis ràpids, però també es va quedar sense aquesta font d'ingressos a la dècada del 1960, quan els altres estats van simplificar els tràmits de divorci. "Fins fa poc, tot era molt fàcil per a Reno perquè tenia el monopoli de coses que eren il·legals en altres estats", diu Alicia Barber, historiadora de la Universitat de Nevada a Reno i autora de Reno's big gamble . "Però ara, per primer cop, afronta problemes difícils", afegeix Barber. Després d'arribar al punt àlgid el 2000, l'any en què els casinos indis van arrencar a Califòrnia, a Reno els ingressos provinents del joc han baixat un terç. És més: els ingressos del joc per metre quadrat s'han reduït una quarta part, segons el Center for Gaming Research de la Universitat de Nevada, de Las Vegas. Els responsables municipals i els experts diuen que el joc no desapareixerà de Reno, però sí que està minvant la importància que té per a la ciutat, així com la seva influència.

Segons els empresaris, els hotels casino no van col·laborar en la promoció d'altres atraccions, i de vegades fins i tot s'hi van oposar, perquè no volien que els jugadors sortissin del seu edifici. No els interessava gaire la Universitat de Nevada, el campus de la qual és només unes quantes illes al nord del centre, perquè els estudiants tenen pocs diners per apostar. "En el passat, als hotels els interessava que pleguéssim perquè no volien grups de jugadors de bowling", afirma Joe Kelley, director del National Bowling Stadium. Segons Kelley, fins a l'any 2000 cada dia arribaven al Silver Legacy o a Eldorado una dotzena d'autobusos de turistes: "Quan els clients baixaven de l'autobús, els donaven un cartutx de monedes d'un quart de dòlar i un cupó per al restaurant. I ara no vénen autobusos. O sigui que ara recorren a nosaltres perquè els omplim l'hotel".

Transformar el centre urbà

Acabat de construir el 1995, l'estadi de bowling s'ha de sotmetre a unes obres de restauració que costaran 15 milions de dòlars. Christopher Baum, director de la Reno-Sparks Convention and Visitors Authority, propietària de l'estadi, ha dit que el bowling serà la pedra angular de la nova Reno. L'èmfasi en el bowling està en consonància amb la campanya Què és el que t'apassiona? , que té per objectiu la reconstrucció de la marca Reno com a destinació per a activitats no relacionades amb el joc.

Reno també lluita pel futur del seu centre urbà. La construcció de diversos hotels casino gegants a la dècada del 1970 va expulsar els residents de la zona. El centre urbà s'ha convertit en un tema cabdal de la política local. "La realitat és que els casinos mai més tornaran a tenir el mateix èxit que abans. ¿Què podem fer, doncs, amb els grans edificis del centre?", pregunta Bernie Carter, candidat a alcalde. Carter és el principal promotor immobiliari de Midtown, on aquests últims dos anys joves emprenedors han obert restaurants i cafès. Aquest barri emergent, abans ple de sex shops i establiments que negociaven els xecs a canvi d'efectiu, té ara l'esperança que els residents tornaran al centre per freqüentar comerços no relacionats amb el joc.

Tanmateix, els responsables municipals i els empresaris diuen que només la creació de nous llocs de treball al centre atraurà els habitants de la ciutat. Al·leguen que la majoria de casinos que els últims anys s'han convertit en blocs de pisos no han donat resultats bons, a causa de la crisi de la construcció i la falta d'incentius per viure al centre. Andrew Clinger, l'alcalde, ha dit que Apple els podria ajudar. A més d'un centre d'emmagatzematge de dades als afores de la ciutat, Apple obrirà una oficina en un nou edifici del centre que podria acollir empreses de tecnologia que l'Ajuntament intenta captar. "Atreure una icona internacional perquè vingui a Reno ens posa en el mapa", diu Clinger. Però d'altres diuen que amb Apple no n'hi ha prou per canviar el centre, i encara menys Reno.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT