Els científics alerten que el cabal fixat tindria efectes molt nocius per a l'Ebre

Tarragona"Un riu ha de tenir pujades i baixades. Si no les té, és com quan una persona té un electrocardiograma pla, i això és la mort". Amb aquesta contundent metàfora explica el catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat els devastadors efectes que tindria per al riu Ebre la implantació del règim de 100 metres cúbics per segon previst en el pla de conca del govern espanyol. Els efectes més importants serien l'increment de la salinització de l'aigua dolça i la regressió del Delta, que podria fer que, a mitjà termini, una part molt important quedés sota el nivell del mar.

L'increment de la concentració de sal a les aigües de l'Ebre no és cap novetat. Però si el pla de conca tira endavant es potenciaria fins a límits molt perillosos per a l'equilibri del riu i de tots els ecosistemes que en depenen. Si els cabals es reduïssin més, l'aigua dolça cediria més terreny en el seu xoc amb les aigües marines a la desembocadura. "Si baixa menys aigua dolça, la falca salina cada cop arriba més cap a l'interior", explica Narcís Prat, que adverteix de les conseqüències del fenomen. "Amb la penetració de l'aigua de mar tenim un riu amb aigua dolça a la superfície i salada a sota. Els nutrients de la part dolça se'n van cap al fons i es mengen l'oxigen, i es crea un sistema anòxid i putrefacte", comenta Prat.

Un altre expert, l'hidròleg Rafael Sánchez, afegeix que "la creació de noves zones de regadiu també suposa més salinització, ja que l'aigua entra en contacte amb terrenys que tenen elevades concentracions de sal que van a parar a l'Ebre quan les aigües hi tornen". A més, segons Sánchez, "amb menys aigua, s'incrementaria la proporció dels elements contaminants que van a parar al riu".

Possible desaparició del Delta

Pel que fa al futur del Delta, tots dos experts consideren que quedaria greument amenaçat amb un règim hídric regular de 100 metres cúbics per segon. Prat explica que "les grans avingudes d'aigua són l'única manera de que continuïn arribant al Delta els sediments que necessita". Si aquest flux disminueix, s'agreujarà el problema de subsidència que ja pateix actualment: "D'una banda, els materials que formen el Delta es compacten i s'enfonsen. De l'altra, el canvi climàtic fa pujar el nivell del mar. Amb aquest panorama, el Delta s'enfonsa cada any entre mig i un centímetre", explica Prat. Rafael Sánchez estima que "l'any 2050 podríem tenir una part molt important del Delta sota el nivell de mar".

Els ecosistemes que depenen del riu també sortirien perjudicats de la disminució dels cabals i l'increment de la salinitat, cosa que posaria en perill diverses espècies sensibles a aquest equilibri. Sánchez adverteix, a més, que amb un cabal baix es fomenta la proliferació dels macròfits, una mena d'algues fluvials que contribueixen a l'expansió de la mosca negra, que hi diposita els seus ous, i fan que sigui impossible la navegació. Sense grans avingudes d'aigua, aquestes plantes tenen més facilitat per arrelar. Més avall, al voltant de la desembocadura, el mar, amb un cabal de mínims, perdria bona part dels nutrients que li aporta el riu, i això faria disminuir la població de diverses espècies de pesca com les anxoves.