La dura disputa per la capital kurda
La ciutat és un oasi de pau i viu un boom econòmic enmig de la guerra del país
Beirut (Líban)El president del Kurdistan, Massud Barzani, va dibuixar un somriure maliciós quan les tropes de l’Iraq van abandonar les seves posicions a Kirkuk i altres àrees disputades de la província de Nínive, al juny, i hi va poder col·locar les seves forces peixmergues. Els kurds van aprofitar la crisi política a Bagdad i el buit generat en la seguretat per passar a controlar, a més dels jaciments petrolífers, altres àrees estratègiques al nord de l’Iraq.
Barzani es fregava les mans veient-se ja com el mandatari kurd que aconseguiria la independència del Kurdistan. Però els seus somnis s’han vist truncats les dues últimes setmanes després de l’envestida dels combatents de l’Estat Islàmic (EI), que serien ja a les portes de la ciutat d’Erbil si no els haguessin frenat els bombardejos nord-americans. Per què han posat els ulls a Erbil, els jihadistes? Quina importància té la capital del Kurdistan per haver suscitat una mobilització militar internacional?
Les províncies del nord d’Erbil, Sulaimaniya i Dahuk -que conformen la regió autònoma kurda-, han experimentat un boom econòmic en els últims anys, ja que fins ara s’han mantingut estables i lluny dels atemptats suïcides que sacsegen diàriament l’Iraq. La relativa estabilitat ha convertit aquesta regió en un refugi segur per als iraquians que fugen dels islamistes radicals que a poc a poc van engolint tot el país.
El Kurdistan té una de les taxes de creixement econòmic més altes del món. L’any passat va registrar un creixement del 8%, impulsat per l’explotació de les seves reserves de gas i petroli. El producte interior brut (PIB) per càpita és d’uns 6.000 dòlars, un 50% més alt que a la resta de l’Iraq.
Després de l’alçament dels kurds contra Saddam Hussein el 1991, que va coincidir amb la Primera Guerra del Golf, es va crear una zona d’exclusió aèria al nord del país i el Kurdistan iraquià va aconseguir de facto l’autonomia, que va ser reconeguda en la Constitució iraquiana del 2006, amb el nou govern després de la caiguda de Saddam Hussein. Des de llavors ha sigut la regió més segura, pròspera i tolerant amb les minories religioses de tot l’Iraq. Prova d’això ha sigut l’onada de refugiats cristians i iazidites que hi han anat després de les conquestes de l’EI al nord de l’Iraq.
Aquesta emergent regió té unes reserves de 45.000 milions de barrils de petroli i d’entre 2,8 i 5,6 bilions de metres cúbics de gas natural, a part dels 57 jaciments de gas i petroli ja descoberts.
L’enorme potencial del Kurdistan ha atret les principals empreses multinacionals petrolieres, com ExxonMobil, Chevron, Repsol i Total, que els últims anys han incrementat la presència al Kurdistan iraquià.
Una zona per invertir
Però si aquesta regió és atractiva als inversors estrangers no és tan sols per les reserves de gas i petroli, sinó que les empreses constructores i les cadenes hoteleres veuen Erbil, capital kurda i tercera ciutat de l’Iraq, com un oasi verge per explotar.
Erbil té 17 consolats i representacions estrangeres, set universitats i dos aeroports internacionals. A la carretera cap a l’aeroport internacional d’Erbil s’obre un paisatge esquitxat de grues de construcció i nous complexos d’habitatges de luxe, que ha fet que es guanyi el sobrenom de Nova Dubai.
La formació del nou govern d’unitat iraquià podria ser un pas per a la reconciliació de Bagdad amb el Kurdistan. Les relacions es van deteriorar amb el règim de Nuri al-Maliki. Ara els ministres kurds han tornat a Bagdad. És més, la guerra contra l’EI ha portat Bagdad a donar suport -en forma de bombardejos- a les forces kurdes que combaten contra els jihadistes.
