Dossier 08/06/2013

Així queda el Constitucional espanyol: les 12 cares del tribunal, amb noms i cognoms

Nom per nom, els que continuen, els que pleguen i els que entren: conservadors i progressistes

Ara

4 min

Imatge exterior del Tribunal Constitucional / EFE

MadridQuatre dels 12 magistrats del TC estrenen càrrec en substitució dels quatre als quals ha caducat el mandat. Set formen el bloc conservador, davant cinc de progressistes. Hem rastrejat el pensament dels quatre que s'incorporen al tribunal a través de declaracions fetes en els darrers anys.

I, per conèixer-los a tots –els que es queden, els que entren i els que marxen–, aquí teniu les dades bàsiques del seus perfils:

1. ELS QUE CONTINUEN

Adela Asua. Escollida pel Senat el 2011 (progressista)

Magistrada a proposta del Parlament Basc, Asua (Bilbao, 1949) se situa en el bloc dels "renovadors progressistes". És catedràtica de dret penal per la Universitat del País Basc. Reconeguda per la capacitat de generar consensos.

Luis Ignacio Ortega. Escollit pel Senat el 2011 (progressista)

Catedràtic de dret contenciós administratiu, Luis Ignacio Ortega Álvarez (Madrid, 1953) s'integra en el bloc progressista. Va ser un dels magistrats que el 2012 va permetre amb el seu vot la legalització de Sortu.

Encarnació Roca. Escollida pel Congrés el 2012 (progressista)

Magistrada del TS, Encarnació Roca (Barcelona, 1944) forma part del bloc progressista del TC. El 2010 va ser proposada pel Parlament de Catalunya amb el vistiplau de CiU, llavors a l'oposició.

Fernando Valdés Dal-Ré. Escollit pel Congrés el 2012 (progressista)

Valdés Dal-Ré (Valladolid, 1945), de perfil progressista, no ha amagat el rebuig a la reforma laboral del PP i va donar suport a la vaga del 29 de març. Va col·laborar amb Zapatero en l'elaboració del programa en matèria laboral del PSOE del 2004.

Francisco José Hernando. Escollit pel Senat el 2011 (conservador)

"S'equivoquen. Franco tenia un alt sentit de la justícia". Això va dir, l'any 2000, quan era president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Hernando a Iñaki Anasagasti, del PNB. Un conservador sense embuts pròxim a Aznar.

F. Pérez de los Cobos. Escollit pel Senat el 2011 (conservador)

D'ell s'afirma que, com son pare, era de Fuerza Nueva. El que sí que havia estat fins que va arribar al TC aquest expert en dret del treball és col·laborador de la FAES, la fundació del PP. Aznar l'havia posat al Consell Econòmic i Social.

Juan José González Rivas. Escollit pel Congrés el 2012 (conservador)

Aquest magistrat del Suprem va encapçalar el sector oposat a l'assignatura d'educació per a la ciutadania. González Rivas (Àvila, 1951) va defensar l'objecció de consciència contra l'assignatura.

Andrés Ollero. Escollit pel Congrés el 2012 (conservador)

Aquest catedràtic de filosofia del dret nascut a Granada té una clara vocació política. Va començar a la democràcia cristiana, però, poc temps després, va acabar a AP i el PP. En va ser diputat entre el 1986 i el 2003. A més, és destacat i indissimulat membre de l'Opus Dei.

2. ELS NOUS MEMBRES

Juan Antonio Xiol. Escollit pel CGPJ (progressista)

Expert en dret contenciós administratiu, Xiol (Barcelona, 1946) ha presidit fins ara la sala civil del TS. Exdirector general de relacions amb el PSOE. El 2011 va defensar la legalització de Bildu. Ahir Artur Mas el va lloar.

Santiago Martínez-Vares. Escollit pel CGPJ (conservador)

Expert en contenciós administratiu. Magistrat emèrit de la sala tercera del TS. Martínez-Vares (Santander, 1942) és defensor a ultrança de fer del castellà llengua vehicular a l'escola catalana en detriment del català.

Enrique López. Escollit pel govern espanyol (conservador)

En els anys de portaveu del CGPJ, que van agafar de ple el mandat de Zapatero, era l' enfant terrible de la dreta judicial. El PP fa anys que intentava premiar aquest jutge duent-lo al TC.

Pedro González-Trevijano. Escollit pel govern espanyol (conservador)

El rector de la Universidad Rey Juan Carlos va ser alt càrrec d'Aznar i serà l'únic constitucionalista al TC. Va ser conseller del diari Abc, on col·labora. És diplomàtic però inequívocament dretà.

---------------------

3. ELS QUE PLEGUEN