Les promeses d’impulsar una tercera via es desinflen

BarcelonaLluny d’apagar-se, la flama independentista escocesa es fa més gran cada dia que passa. Tot i la derrota al referèndum, l’activisme i la militància independentista creixen. I el calendari electoral dels pròxims anys pot ajudar a definir el camí d’una nova votació. Això mentre la tercera via punxa i s’esvaixen les promeses de més poders per al Parlament d’Edimburg. En aquest marc, el relleu d’Alex Salmond per Nicola Sturgeon aporta energia renovada a un moviment que, de fet, mai ha perdut l’impuls del tot.

El calendari electoral

Entre el 2015 i el 2017 els escocesos aniran tres cops a votar

El 2015 hi ha eleccions al Parlament britànic. Escòcia és tradicionalment un feu laborista, però la campanya del no, que ha forçat aquest partit a posar-se al costat dels tories, ha desdibuixat el perfil polític de l’esquerra britànica. Els independentistes escocesos han sabut recollir el seu testimoni de força social i progressista i els sondejos els auguren uns molt bons resultats en aquestes eleccions. Salmond va predir que el seu partit -el Partit Nacional Escocès (SNP)- aconseguiria 25 diputats (ara en té 6) i podria obtenir la clau de la governabilitat al Regne Unit, en unes eleccions que es preveuen molt ajustades.

Un anys després, el 2016, toquen eleccions al Parlament d’Edimburg. A l’última cita, el 2011, l’SNP va guanyar per majoria absoluta i es va obrir la porta al referèndum del setembre passat. De moment, la nova líder independentista, Nicola Sturgeon, es resisteix a dir si l’SNP s’hi presentarà amb la promesa d’un nou referèndum. Amb les enquestes de cara i una crisi de lideratge al laborisme escocès, tot apunta que l’SNP repetirà al govern el 2016.

Finalment, el 2017 es preveu que el govern britànic convoqui un nou referèndum, en aquest cas sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea. Si Anglaterra vota no a la UE, però Escòcia opta pel sí,s’eixamplaria l’escletxa que separa aquestes dues nacions històriques i es reobriria el debat sobre un hipotètic divorci.

Més poders per enlloc

No hi ha hagut cap moviment per cedir més poders a Edimburg

En poques setmanes s’ha esvaït la promesa de cedir més poders a Escòcia que van fer abans del referèndum el tres grans partits britànics, tories, laboristes i liberals. Només el calendari que es va anunciar ja no s’ha respectat perquè es va dir que les primeres concrecions es farien immediatament després del referèndum -si guanyava el no- i entrarien en vigor al gener. Però no hi ha res sobre la taula. La promesa va néixer encotillada, ja que els tres partits tenen visions diferents sobre el procés de descentralització al Regne Unit i la cita electoral del 2015 ha acabat de dinamitar qualsevol possibilitat d’entesa.

Ara guanyaria el sí

Una recent enquesta mostra que augmenta el suport al sí

Els dies posteriors al referèndum, la militància als partits que havien fet campanya pel sí es va doblar globalment, i moviments socials com Women for Independence van sumar més activistes que durant la campanya. El clam independentista, lluny de retirar-se humiliat per la derrota a les urnes, va créixer fins al punt que una enquesta, publicada l’1 de novembre, va determinar que si ara es repetís un referèndum guanyaria el sí (49%) per davant del no (45%), i que la majoria d’escocesos (45%) voldrien una nova votació sobre la independència abans de 10 anys.

El nou estil de Sturgeon

Aire fresc per al lideratge de l’SNP després de la desfeta

Els analistes escocesos han acabat interpretant el relleu de lideratge al capdavant de l’SNP com una operació de rellançament de l’independentisme més que no pas com un pas enrere del sobiranisme. El perfil de Nicola Sturgeon, que ha treballat fins ara colze a colze amb Alex Salmond, és molt més social -i menys liberal- en un dels grans punts febles de la independència, que és la sostenibilitat de l’estat del benestar. I encara hi ha una altra gran diferència entre Salmond i Sturgeon -que podria marcar el futur polític d’Escòcia- i és que la nova líder independentista és molt menys amant de l’ambigüitat del que ho era el fins ara primer ministre Alex Salmond.