ELECCIONS EUROPEES
Dossier 26/05/2014

El triomf històric d’ERC dóna ales al bloc del ‘sí’

La participació catalana s’enfila 10 punts i els partits de la consulta del 9-N sumen un 61,1%

Ferran Casas
4 min
ALEGRIA DE LES BASES  Les bases d’ERC assaborien un triomf 78 anys després. La direcció va ser mesurada.

BarcelonaEl procés català cap a l’estat propi va sortir ahir reforçat. “Tot va endavant, ni un pas enrere”, va proclamar Artur Mas després de conèixer els resultats. Un dels incentius de la campanya catalana, més intensa que a la resta de l’Estat, era enfortir-lo o debilitar-lo. Els ciutadans han optat per la primera opció i han emès un missatge clar: no hi ha marxa enrere i el lideratge ha de seguir sent plural. Si el 25-N del 2012, a les eleccions al Parlament, Mas i CiU van guanyar amb claredat però van perdre 12 escons, ahir la federació nacionalista va aguantar el tipus (passava del 22,4% al 21,8% en relació al 2009 i mantenia els dos escons a Estrasburg, un per a CDC i un per a Unió), però la gran sorpresa la donava ERC, que va guanyar per primer cop des del 1936 i fent valer la seva hegemonia a l’esquerra catalana.

Els republicans passaven del 9,2% dels vots al 23,6%, obtenien escó per a Josep-Maria Terricabras i per a Ernest Margall, i Junqueras -ahir amb una alegria mesurada- es comprometia a no decebre i fer costat a Mas fins on faci falta si no recula. Votant la formació de Junqueras, la que amb més determinació defensa un estat propi sense més dreceres que votar el 9-N, els catalans enforteixen el flanc esquerre del procés. Caldrà veure, però, quines conseqüències té el resultat en els delicats equilibris interns a CiU. Ahir els rivals de Mas recordaven que Mas havia “perdut” unes europees que havia plantejat com un plebiscit entorn la seva figura.

Les excuses del PSC i el PP

Però atenció també al que pot passar al PSC i al PP. Els socialistes esperaven baixar, però no tant. En van donar la culpa al context i a la crisi del bipartidisme, però la formació que lidera Pere Navarro passava del 36% al 14% dels vots, i a més de 22 punts va perdre un dels seus dos eurodiputats. Tampoc podia estar satisfet el PP d’Alícia Sánchez-Camacho, que passava del 18% al 9,8% dels vots i era la cinquena força. Però els partits unionistes no reconeixien la derrota, i si Navarro buscava excuses en la conjuntura, el PP parlava del “marc de violència” de la campanya i es refugiava en el triomf conservador a Espanya i Europa.

Al bloc favorable a la consulta hi va haver altres moviments. ICV-EUiA passava del 6% al 10% de vot. Creixia malgrat la irrupció de Podemos, erigida en portaveu dels indignats, favorable al dret a decidir i que treia un meritori 4,6%. Compromís-Equo i EH Bildu, a la qual donaven suport dirigents de la CUP, treien un simbòlic 0,3% a Catalunya, però també escó.

Fa cinc anys els sobiranistes obtenien a les europees el 37,6% i els contraris a la consulta el 57,6%. Ahir al situació es va capgirar i CiU, ERC, ICV i la resta de formacions partidàries de la consulta van arribar al 61%, un percentatge fins i tot superior al del 25-N del 2012 que ha permès fer passos, com aprovar la declaració de sobirania o convocar el 9-N.

ERC s’endú les ciutats

El triomf va ser molt disputat. ERC i CiU van estar frec a frec en molts municipis de l’interior i les zones rurals. Van decantar la balança per als republicans les ciutats, ja que van guanyar per poc en capitals on no són ni tan sols als ajuntaments, com ara Lleida, Tarragona, Terrassa, Sabadell i Mataró. ERC va vèncer a Barcelona i, de manera folgada, a Girona.

Si les dues notícies de la nit eren el triomf d’ERC i l’increment del bloc dels partidaris de la consulta, la tercera -i no menys rellevant per al procés- va ser l’augment de la participació, que permet fer lectures polítiques. L’electorat català va respondre a l’apel·lació a participar i va enviar un missatge a les institucions i l’opinió pública europea.

La participació es va mantenir estable en el conjunt d’Espanya, amb el 45,8%.Ho va fer pel creixement de votants catalans, que van anar a les urnes més que els espanyols i els europeus. Si fa cinc anys van votar el 36,9% dels que tenien dret a fer-ho, ahir van ser el 47,4%.

Més vot a zones sobiranistes

En poblacions de més concentració de vot sobiranista l’increment va ser més gran, regular on més força té el PSC i inferior on hi ha majoria unionista. Així, a Castelldefels es passava del 34% al 44,7% i a Vic del 39% al 54%. A Cornellà va pujar del 41 al 46,8% i a Montblanc del 33 al 48%. A Barcelona, Gràcia augmentava 13 punts i Nou Barris un 6%. Les forces polítiques estaven satisfetes malgrat que no s’arribava al 50%.

Però tots els municipis van incrementar la participació. Les formacions unionistes han afirmat que un dels efectes del procés és un increment de la crispació i l’enfrontament civil. És discutible. El que no admet discussió és que des que va començar el procés cap a l’estat propi el clima d’efervescència política ha fet que els catalans de totes les ideologies acudeixin de manera més nombrosa a les urnes. A les autonòmiques de 2010 ho va fer el 58,7% i a les del 2012, uns mesos després de la gran manifestació independentista de la Diada, hi va anar el 67,7%. Ahir també va créixer 10 punts.

A Madrid voldran veure un Mas derrotat. Però quan a Brussel·les facin números veuran un president que només es deixa sis dècimes a les urnes, una esquerra nacional forta, un bloc del sí que torna a pujar i un país amb ganes de votar.

Els 10 eurodiputats catalans

J.M. Terricabras

ERC-NECAT / GRUPS VERDS-ALE

Debuta. El filòsof canvia les aules per l’Eurocambra per defensar la consulta.

Francesc Gambús

CIU / GRUP POPULAR

Torna a Brussel·les després d’haver estat assistent de Concepció Ferrer.

Santiago Fisas

PP / GRUP POPULAR

Serà el seu segon i últim mandat i aspira a ser a la comissió de Comerç.

Carlos J. Villarejo

PODEMOS / PENDENT

Malagueny establert a Catalunya, l’exfiscal anticorrupció tindrà un inesperat escó.

Ernest Maragall

ERC-NECAT / GRUPS VERDS-ALE

Representarà per primer cop un partit que no és el PSC en una institució.

Javi López

PSC / GRUP SOCIALISTA

Serà l’eurodiputat català més jove. Amb 28 anys, és expert en dret comunitari.

Javier Nart

CIUTADANS / PENDENT

Advocat i tertulià, intentarà afegir-se al grup liberal, on ja hi ha CDC.

Ramon Tremosa

CIU / GRUP LIBERAL

Repeteix amb cinc anys d’experiència. Vol ser a la comissió de Comerç.

Ernest Urtasun

ICV - EUIA / GRUPS VERDS-ALE

Pren el relleu a Raül Romeva, de qui va ser assessor durant 4 anys.

Juan C. Girauta

CIUTADANS / PENDENT

El mediàtic escriptor i jurista, flagell del sobiranisme, ha donat la sorpresa.

stats