Dilluns TVE va estrenar el seu nou magazín de tarda. El continua presentant Toñi Moreno, com abans de l’estiu, però li han canviat el contingut. La televisió pública ha decidit acabar amb la pornografia emocional d’ Entre todos perquè la deriva carronyera hauria pogut culminar en escàndol. Però no hi hem sortit guanyant. Ara és al capdavant de T con T. Va començar entrevistant Mariló Montero en un exercici televisiu tan endogàmic com patètic. Li va repassar la seva trajectòria professional i personal com si fes una hagiografia i l’actor Arturo Fernández va entrar per telèfon per parlar una mica amb les chatinas. Però el llistó de la tele pública encara pot caure més baix. Van fer un avançament del reportatge de Toñi Moreno que TVE emetrà aquesta nit: Viaje al corazón del Ébola. La presentadora va anar a Sierra Leone a furgar entre els malalts, xafardejant els hospitals que la Creu Roja ha muntat allà i que ara es veuen desbordats pels infectats per l’Ebola. Amb el poc que vam veure ja es podia intuir el to dramàtic, escabrós i sensacionalista del reportatge. Efectes de so de terror per potenciar la tragèdia, primers plans d’homes malalts vomitant, rostres de gent agonitzant, música trista de violins quan comuniquen que un nadó està infectat, pla del rostre de Toñi Moreno plorant a càmera lenta... Mentre revisaven aquest material des del plató, a la taula s’hi asseia Isabel San Sebastián, que va deixar anar la seva sentència sobre el paper dels hospitals de la Creu Roja: “Los hospitales estos del Ébola creo que se parecen a las leproserías de Ben Hur ”. Mariló Montero també hi ficava cullerada. Quan va veure la imatge de Toñi Moreno davant d’una tenda de campanya amb un malalt a dins, li va preguntar, tot arrufant el nas: “ ¿A qué huele esa sala? ” Van organitzar una connexió amb els pares d’un metge que se n’ha anat a treballar a Sierra Leone: “ ¿Está orgullosa de su hijo? ”, “ ¿Teme por su vida? ” Aquesta última pregunta l’hi va fer en dues ocasions: a l’inici de l’entrevista i al final, per si havia canviat d’opinió durant la conversa.
Superat el tema de l’Ebola (seguirem de ben a prop aquest intrèpid reportatge), van parlar de la gelosia entre parelles, de la Miss World Spain, de nadons congelats i d’una dona assassinada pel seu company. Són temes essencials per a una televisió pública compromesa i amb una clara finalitat de servei al ciutadà. El programa perfecte perquè mentre ens governen amb mà de ferro els espectadors no pensin i així visqui tothom més tranquil.
