Aaron Ciechanover: “No és casual que Israel tingui 12 Nobels. Vam tenir universitat abans que país”

Aaron Ciechanover (Haifa, 1947) dirigeix el Centre de Recerca en Tumors i Biologia Vascular del Technion, l’Institut de Tecnologia d’Israel, país en el qual va néixer abans que existís. Ha estat a Barcelona en el marc dels actes del 25è aniversari de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), convidat pel departament de ciències experimentals i de la salut.

Què és la ubiqüitina?

És el sistema de recollida de les escombraries de l’interior del nostre cos. El nostre cos genera moltes deixalles. Està fet de proteïnes i moltes altres substàncies que resulten claus per a molts processos que tenen lloc al nostre cos. Totes aquestes molècules són molt sensibles a la temperatura, a l’oxigen i a moltes altres situacions, i contínuament n’hi ha que es fan malbé. Podem estar vius perquè som capaços de reemplaçar el que es fa malbé. Però abans cal fer net. Si aquest mecanisme de neteja no funciona, ens posem malalts.

I com ens fa emmalaltir?

Es poden patir defectes en el sistema de la ubiqüitina que poden estar al darrere de malalties com l’Alzheimer, el Parkinson, el càncer o malalties inflamatòries.

La dificultat deu ser trobar el medicament que inhibeix o estimula aquest recollidor d’escombraries perquè reculli la deixalla precisa, la que es vol i en la mesura que es vol.

Exactament. Això vol dir evitar que es produeixin efectes secundaris. Nosaltres tan sols som científics que fem recerca bàsica, no déus, i sabem que el que no funciona són els fàrmacs que bloquegen tot el sistema de la ubiqüitina. Igual que sabem que hi ha cèl·lules més sensibles que d’altres a la ubiqüitina.

Diu que no juguen a ser déus. Vostè creu en Déu?

Crec en molts déus, el de la moralitat, el de la col·laboració... Sóc jueu, i no tinc intenció de ser cap altra cosa. Crec que Déu ha d’estar als nostres cors.

Vostè va néixer un mes abans que les Nacions Unides reconeguessin l’Estat d’Israel. Els seus pares venien de Polònia, el pare era rabí. En aquest context, com va emergir la seva vocació científica?

De ben petit recordo que recollia flors al mont Carmel i les assecava posant-les entre les pàgines del Talmud de Babilònia del meu germà, que era molt gruixut. Mai oblidaré com es va enfadar en descobrir el meu amor per la natura ocult entre les pàgines dels vells tractats jueus. Després van venir les tortugues i els llangardaixos, i l’extracció de clorofil·la de les fulles de les plantes amb l’alcohol. I el meu primer microscopi, que justament el meu germà em va comprar a Anglaterra. Amb aquest microscopi vaig poder observar les primeres cèl·lules, en l’epiteli de la ceba, i vaig fer el meu primer experiment d’osmosi.

Vostè va estudiar per ser metge, per veure malalts. Com va canviar d’especialitat?

Sí, vaig estudiar medicina i vaig començar com a metge. Però de seguida em vaig adonar que el que a mi realment m’interessava era trobar els mecanismes que hi ha darrere de les malalties, perquè al capdavall aquesta és l’única manera de poder-ne guarir moltes.

Israel, malgrat ser un país en conflicte, té un sistema científic molt avançat. Com és?

La ciència no és tan sols biologia, també és física i electrònica, entre moltes altres coses, àrees amb un gran interès per a un poble en conflicte. Els conflictes empenyen els pobles a buscar la manera de sobreviure. I l’única manera d’anar per davant dels teus adversaris és apostar per la recerca i la innovació. D’altra banda, el poble jueu ha desenvolupat una cultura de l’estudi. Quan et volen destruir has de desenvolupar avantatges, i l’única manera de desenvolupar és a través del coneixement, construint un ecosistema que faciliti la innovació, els científics, els enginyers i altres professionals.

Aquesta visió, doncs, és històrica...

No és casual que a Israel siguem 12 premis Nobel. Nosaltres, abans de tenir un país ja teníem universitat pròpia. La Technion, on jo treballo, es va fundar el 1912, i la Universitat Hebrea el 1925.

Com li va canviar la vida que li concedissin el premi Nobel?

Me la va canviar molt. Jo no vaig plantejar-me mai que podia optar a guanyar-lo. Suposo que estàs boig si el teu objectiu és guanyar el Nobel. A nivell personal, el reconeixement és molt gratificant. Sense el Nobel no estaríem parlant ara vostè i jo, ni m’haurien convidat a Barcelona per la conferència que estic a punt de donar.

I la part dolenta?

Fer-te famós també té una part dolenta. No tinc gaire temps, i viatjo molt. Estic molt fora de casa.

L’edició de gens (el CRISPR) ha tornat a obrir el debat bioètic entorn als límits de la recerca. Què en pensa?

En assumptes com ara l’edició genètica, el debat no es pot quedar dins de l’àmbit científic, és necessari que la societat sigui la que prengui una decisió.