Beques per a alumnes entusiastes com la Tati

Quan Lourdes Barceló pensa en Tatiana Sisquella, el primer que li ve al cap, sens dubte, és el seu somriure. “La imagino divertint-se fent qualsevol cosa”, explica la mestra a qui la desapareguda periodista admirava més. Barceló va ser la professora de Sisquella al St. Peter’s School a BUP i COU, i va tenir-hi relació fins al final. La professora explica que “la Tati era una bona estudiant, una noia de notables”, però considera que el que la feia destacable era “la seva manera de ser”. Per aquest motiu, l’escola St. Peter’s School ha convocat aquest any per primera vegada les seves beques a l’excel·lència, que aquest any duran el nom de Tatiana Sisquella. Cada edició es dedicarà a un exalumne, i portaran el nom genèric de Maria Rosa Culell, una de les fundadores de l’escola. “La gent que triomfa a la vida és la gent entusiasta, la que s’ho passa bé, la que hi posa l’ànima. I aquest és l’esperit de la beca i el de la Tati”, explica la professora. Fins al 30 de maig podran presentar-se les sol·licituds i està previst que el 30 de juny es conegui el nom dels seleccionats.

Quan el claustre de professors va reunir-se per decidir quin havia de ser el nom de la beca, no van dubtar ni un segon que fos el de la periodista. “Fugíem del clàssic bon estudiant, el que volíem eren persones vocacionals com la Tati”, afegeix. Barceló explica que quan va acabar l’escola, Sisquella va estudiar un any de dret perquè creia que fent de periodista no es guanyaria la vida. “Jo li vaig dir: «Tati, tu et guanyaràs la vida facis el que facis, perquè hi poses l’ànima». I així va ser”, afegeix. Aprofitant l’acte de celebració del cinquantè aniversari de l’escola, la germana de Tatiana Sisquella, Abigail, va presentar dijous, emocionada, les beques que porten el seu nom. Abigail i Tatiana eren més que germanes: amb una semblança física més que evident, es van convertir en vasos comunicants, l’ombra l’una de l’altra des de ben petites. “Per a mi i per a la meva família és un orgull molt gran que hagin posat el seu nom a les beques”, explica Abigail Sisquella. En aquest sentit, considera que a la seva germana li agradaria molt que “una escola com aquesta” obri les portes a la gent que no hi pot accedir per motius econòmics. “La Tati estaria dient: «El St. Peter’s està fent això? Què m’estic deixant escapar!»”, diu.

Quan Abigail parla de Tatiana se li il·luminen els ulls i li passen tots els mals. Tot i que l’amargor de la pèrdua es fa més present que mai en la família en moments així, asseguren que “sempre és dolç” emocionar-se pensant en ella. “La Tati va fer totes les coses socials possibles a l’escola. Feia teatre i presentava el canal de notícies que teníem a l’escola”, recorda la seva germana. A diferència de la majoria d’alumnes de l’escola, la periodista va entrar al St. Peter’s a tercer de primària. “Nosaltres veníem de l’Hospitalet, els nostres pares són de mercat, no érem el perfil habitual”, expressa la germana. Per fer el discurs de presentació de les beques, Abigail Sisquella va recordar quan pujaven a peu des del metro fins a l’escola o com havien arribat a odiar l’uniforme. Però per sobre de tot va recordar com la Tati es va arribar a divertir en aquella escola, que dijous li va fer un sincer homenatge.