Publicitat
Publicitat

VIDA EXTRATERRESTRE

Es manté la incògnita de si hi ha vida intel·ligent fora del nostre planeta

Buscant vida a altres mons

La paradoxa de Fermi planteja per què, si l'univers és infinit i els ingredients bàsics per a la vida són abundants, encara no hem descobert una altra civilització similar a la nostra. La resposta no la sap ningú. És un gran univers, per estar-hi sols. Les estimacions diuen que hi ha uns 70 sextilions -un set seguit de 22 zeros- d'estrelles en l'univers visible, i un cens recent de planetes indica que un 23% d'aquestes estrelles podrien tenir al voltant un planeta semblant a la Terra. Tot i això, cap dels esforços destinats a trobar vida intel·ligent -o vida, a seques- fora del nostre planeta han donat resultats.

La millor manera coneguda per trobar extraterrestres és buscar senyals de ràdio a l'espai, i mig segle de recerca ha donat pocs resultats més enllà del silenci. En tot cas, les respostes ja no arribaran, de moment. L'institut SETI, l'organització més important del món dedicada a aquest tipus de recerca, va congelar el 22 d'abril les escoltes del conjunt de radiotelescopis Allen Telescope Array (ATA), que havia entrat en funcionament el 2007 i que consta de 42 plats (de sis per set metres cadascun). La causa de la hivernació és la falta de pressupost de l'observatori de ràdio a Hat Creek, on se situa l'ATA, que és responsabilitat de la Universitat de Califòrnia-Berkeley i es finança amb fons públics. L'ATA es va construir gràcies a donacions privades, sobretot la de 13,5 milions de dòlars (9,5 milions d'euros) de Paul Allen, cofundador de Microsoft, que dóna nom a la instal·lació.

On són els alienígenes?

El 1960 l'astrònom Frank Drake va començar per iniciativa pròpia la recerca científica quan va enfocar cap al cel un radiotelescopi en el seu projecte d'Ozma. També va crear l'equació Drake, que estima la quantitat de civilitzacions capaces de comunicar-se amb la Terra. Ell i els seus col·legues van concloure el 1961 que n'hi havia 10.000. Per histriònic que pugui semblar, la fórmula encara fonamenta com els científics veuen la pregunta de si estem sols a l'univers. Era l'inici de la SETI, acrònim de Search for Extraterrestrial Intelligence (recerca d'intel·ligència extraterrestre). L'institut SETI, amb seu a Califòrnia i creat el 1984, ha seguit parant antenes. Per exemple, el telescopi d'Arecibo (Puerto Rico), el més gran del món, té un plat de 330 metres i va enviar una retransmissió d'un missatge codificat el 1974 dirigida al clúster d'estrelles M13, situat a uns 21.000 anys llum de la Terra. El missatge incloïa imatges del telescopi, del sistema solar, d'una persona i de l'estructura de l'ADN. Evidentment, trigarà 21.000 anys a arribar a la seva destinació (i la resposta ens arribaria 21.000 anys més tard), de manera que no va ser més que una demostració tecnològica i una reflexió sobre les dificultats de comunicar-nos per l'espai i el temps i sobre el problema filosòfic d'explicar-nos a altres civilitzacions.

La NASA va començar a treballar en un programa SETI a finals dels 80 i va començar les observacions el 1992, però el Congrés dels EUA les va cancel·lar l'any següent. El SETI va seguir funcionant amb fons privats i va dur a terme el projecte Phoenix, que rep aquest nom pel fet que va sortir de les cendres de la iniciativa de l'agència espacial.

El 1995 van aconseguir que el telescopi australià Parkes, de 64 metres, fes observacions durant 2.600 hores al llarg de sis mesos. La majoria del temps del projecte, però, s'ha desenvolupat a Arecibo. Les escoltes des d'allà van igualar la del projecte d'Ozma en una fracció de segon i van ser cent trilions de vegades més efectives. Com deia Peter Backus, investigador del SETI, en una entrevista al 2004, després de fer la cerca més meticulosa del nostre veïnat galàctic sabem que "vivim en un veïnat silenciós".

Els plans futurs del SETI, ara frenats, eren arribar a un conjunt de 350 plats. I els més immediats, segons asseguren els responsables, eren passar els pròxims dos anys escoltant els 1.235 candidats a explaneta -planetes que orbiten al voltant d'estrelles diferents del Sol- que ha trobat la missió Kepler de la NASA. Això suposant, esclar, que recaptin els 5 milions de dòlars necessaris per continuar. No obstant, potser abans d'intentar comunicar-nos hem de veure en quines condicions sorgeix la vida i intentar entendre els molts planetes que estem trobant. "El SETI es va avançar al seu temps, i si hagués sonat la flauta hauria estat un boom", diu Ignasi Ribas, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC) i director de l'Observatori Astronòmic del Montsec. Però cal "una cerca informada perquè, si rebem una resposta, tant si és positiva com negativa, vulgui dir alguna cosa".

Més continguts de