Publicitat
Publicitat

Caballé i Al Bano, Duo de divos a Peralada

El cel empordanès va donar un respir a la música i, després dels impressionants xàfecs de diumenge a la tarda, el Festival Castell de Peralada va celebrar amb èxit de públic la seva doble cita amb Monserrat Caballe: primer en un intimista recital a l'església del Carme i, a la nit, a l'Auditori del Parc, on va compartir escenari amb un divo de la música pop italiana, Al Bano. La diva catalana va mostrar la seva faceta crossover en una vetllada que va combinar amb desimboltura hits de la cançó melòdica italiana, àries d'òpera, sarsuela i èxits del famós cantant italià. Cantar amb el cor és la força que manté viva la veu de Caballé a una edat, 78 anys, en què la majoria dels seus col·legues fa temps que s'han retirat. I el seu retorn a Peralada, festival al qual la uneixen llaços artístics i afectius des de la seva inauguració, fa 25 anys, és el testimoni d'una diva que es resisteix a deixar de ser-ho mentre la veu aguanti.

Al Bano va portar la veu cantant -i mai millor dit- al llarg d'un concert marcat per la complicitat entre els artistes, la simpatia i, tot s'ha de dir, els clars símptomes de fatiga vocal i física, amb problemes de mobilitat, que van obligar la soprano a quedar-se asseguda bona part del concert. Potser l'esforç anterior li va passar factura: a la tarda va oferir un recital amb el pianista Manuel Burgueras amb un ben escollit programa de cançons i àries de Donizetti, Rossini, Gounod, Massenet, Piccinni, Nicolai i el compositor català Jaume Pahissa.

Els que recorden la seva històrica trobada amb l'inoblidable Freddie Mercury saben bé que Caballé té un imponent olfacte escènic i una gens menyspreable vena humorística que anima les seves incursions populars. I tot just trepitjar l'escenari, els diàlegs desenfadats i el bon humor van marcar la tònica de la vetllada, que va comptar amb la flexible tasca de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra, sota la direcció d'Alterisio Paoletti.

"La música és una medicina, i qui estima la música viu més", va proclamar un exultant Al Bano, que va prodigar elogis, petons i cures a Caballé i va arrencar ovacions amb el seu cant apassionat i valent en els aguts. Temes com Angeli , Tu per sempre , Matinatta , Nostalgia canalla , Sharazan i l'original versió del Volare de Domenico Modugno van animar un concert gairebé en família, amb Caballé afegint la veu al trio de coristes d'Al Bano, o el mateix cantant taral·lejant al costat d'ella la castissa Canción de Paloma , d' El barberillo de Lavapiés , de Barbieri.

La soprano va interpretar àries de Puccini i Bizet, la divertida La tarantula de La tempranica , de Jiménez, i l'èxit de Vangelis Like a dream , però el que el públic volia és veure en acció el duo de divos, que van unir les veus en arranjaments de clàssics populars com l' Ave Maria , de Bach/Gounod, l' Intermezzo de Cavalleria rusticana , de Mascagni, la napolitana Funiculì, funiculà i èxits com Amanda , È la mia vita i Felicità , en la presentació de la qual, al final del concert, Al Bano va llançar una pulla a la periodista Lidia Lozano, l'enfrontament amb la qual alimenta hores i hores de televisió.

Més continguts de