Publicitat
Publicitat

BERLINALE 2011

L'equip de 'Valor de ley' estrena la Berlinale defensant que el seu film no és un 'remake'

Els Coen cavalquen lliures

Enmig d'una expectació extraordinària, amb la sala de premsa a vessar i els passadissos adjacents atapeïts de periodistes, els germans Coen (Joel i Ethan) i els actors Jeff Bridges, Josh Brolin i Haylee Stenfield van presentar ahir a la Berlinale Valor de ley , que avui s'estrenarà a casa nostra (i a mig Europa) i que ahir es va encarregar d'obrir la 61a edició del festival de cinema alemany. La pel·lícula arriba precedida per un èxit sense precedents per un film dels Coen. De moment ha superat els 110 milions d'euros de recaptació als Estats Units i ja és el segon western més taquiller de la història, per davant de Sense perdó , de Clint Eastwood.

Quant a les raons d'aquest èxit, els Coen no s'ho expliquen. Davant la pregunta, es miren uns segons, somriuen incòmodes i passen la resposta a la resta de l'equip. Un Jeff Bridges sorneguer proposa que "potser, per fi, el públic s'ha adonat tot d'una de com en són, de bons, aquest parell; són uns mestres, els millors directors que tenim als Estats Units, i ja era hora que la gent ho reconegués".

Valor de ley adapta una novel·la de Charles Portis que ja va inspirar el 1969 un film homònim de Henry Hathaway, pel qual John Wayne va rebre el seu únic Oscar. L'ombra d'aquesta pel·lícula va perseguir els Coen durant tota la roda de premsa. Ethan va recordar que tant ell com el seu germà van veure la pel·lícula de petits, però que el detonant del seu projecte va ser l'amor pel llibre de Portis, escrit el 1968, de qui va fer un encès elogi. "El fet que ja s'hagués fet una pel·lícula abans sobre el mateix text, en el fons, ens resultava irrellevant", conclou el director. Bridges afegeix que ell no tenia cap interès a fer un remake , però obligat pels directors es va llegir el llibre i es va adonar que semblava un guió dels Coen, "amb tot de personatges interessants i girs inesperats; vaig entendre perfectament per què volien fer la pel·lícula".

Joel Coen també va voler destacar que "fer un western , de la manera que els feia John Ford, no tenia cap interès per a nosaltres. Que estigués ambientada en el 1870 -continua- és una qüestió arbitraria; Valor de ley és un western per accident". Tampoc el record de John Wayne els va destorbar gaire: "Als Estats Units, avui dia, no és una figura massa icònica; estic segur que el meu fill, que ara té setze anys, ni tan sols sap qui és".

Ella, gens intimidada
Al mig de la taula en què l'equip respon les preguntes hi ha una nena de catorze anys, Haley Stenfield, flanquejada a dreta i esquerra per Brolin i Bridges, i en els extrems pels dos Coen. Tots se la miren amb tendresa i un cert aire paternal, i ella els retorna un somriure net, lluminós. Quan respon que el repte més important que li va suposar el rodatge va ser aprendre's els diàlegs, Joel intervé per ensabonar-la una mica. "L'hem fet pujar a un arbre altíssim i creuar un riu a cavall, i mai va posar mala cara. Ni tan sols es va sentir intimidada pels seus companys de repartiment -comenta-. De fet, els va posar a to; per cada paraulota que deien els feia pagar una multa de cinc dòlars". "Jo encara li dec diners", confessa Briges. "Segurament ha fet més diners amb això que amb la pel·lícula", va reblar Brolin.

Una mica abans dels celebrats Coen, l'actriu i directora italiana Isabella Rossellini va presentar-se com a presidenta del jurat d'aquest any, que compta amb la productora australiana Jan Chapman, el seu col·lega indi Aamir Khan, l'actriu alemanya Nina Hoss, el director canadenc Guy Maddin i la dissenyadora britànica Sandy Powell. Modesta, la diva va dir que anava a Berlín a aprendre. "Potser quan acabi el festival jo mateixa hauré après alguna cosa dels meus col·legues", va dir Rossellini, que no va amagar que se sentia una mica "superada" davant la feina d'haver de jutjar i "paladejar" tot el que es projecti a Berlín en els pròxims nou dies de competició dies.

Més continguts de