Comença el curs sota l’amenaça de les revàlides
La Lomce preveu que aquest any se n’iniciï la implantació, però sense validesa acadèmica
BarcelonaEra finals de març. Havien passat tres mesos de les primeres eleccions espanyoles i el PP havia perdut 63 escons respecte als comicis anteriors. Davant d’aquest escenari d’incertesa, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, afirmava que la Lomce estava realment en “via morta”. Ara, després d’unes segones eleccions i amb uns possibles tercers comicis a la vista, totes les hipòtesis estan per fer i totes són possibles. Des de l’aplicació de la Lomce al més pur estil Wert, fins a una aplicació descafeïnada, passant per la creació d’una nova llei d’educació.
El pacte signat pel PP i Ciutadans indica que “es congelarà el calendari d’implantació de la Lomce en tots els aspectes en què no hagi entrat en vigor”. Actualment gairebé tota la Lomce està desplegada i, per tant, el pacte és paper mullat. Precisament el decret que regula les revàlides -el punt més calent de la Lomce d’aquest curs-és vigent des del 31 de juliol.
La llei marca que aquest any ja es començaran a fer les revàlides de quart d’ESO i de segon de batxillerat, però sense aplicació vàlida. El curs 2017-2018 és quan començaran a ser vinculants. “Si s’aplica, canviarem la selectivitat per un sistema més centralitzat. Es tracta d’una prova que no sabem ben bé en què consistirà, però el que sí que sabem és que uniformitzarà el sistema”, expressa el vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Carles Sigalés, que creu que les revàlides corresponen “al segleXX i no al segle XXI”. En aquest sentit, critica que “limiten la capacitat i l’autonomia dels centres” perquè obliguen que “tothom aprengui el mateix”.
Sense títol de batxillerat ni ESO
Un dels punts més conflictius de les revàlides és que, si els estudiants no les aproven, no poden obtenir el títol d’ESO ni el de batxillerat. Sigalés creu que això té “unes conseqüències excessives per al futur dels estudiants” i per això reivindica “avaluacions més continuades per competències”. “Creuen que amb aquest tipus de proves milloren la qualitat del sistema, però és tot el contrari”, opina el vicerector de la UOC, que denuncia que topen amb “el model educatiu de Catalunya”. En la mateixa línia, el secretari general de la Federació d’Educació de CCOO, Manel Pulido, recorda que el “problema greu” vindrà l’any que ve perquè la selectivitat ha desaparegut i actualment la revàlida és “l’única prova que podria haver-hi”. A banda de les possibles revàlides -opina Pulido-, aquest any no es notaran grans efectes de la Lomce.
Tot i que Catalunya ha esquivat al màxim la Lomce aplicant la llei d’educació de Catalunya (LEC), la llei Wert està desplegada gairebé totalment arreu de l’Estat. “Ara pràcticament només queda el desplegament de les revàlides, primer com a orientació i l’any que ve de forma vinculant”, apunta el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, que veu “poc probable” que s’acabin fent. En aquest sentit, creu que “amb l’escenari polític actual és difícil que s’acabin implantant” perquè la Lomce fins i tot té uns “costos de desplegament per a les comunitats governades pel PP”. Per a Palacín, “la nova batalla ideològica serà per un nou pacte educatiu i no per desplegar la Lomce”.
No obstant, també hi ha sobre la taula l’opció que el nou govern espanyol decideixi collar la conselleria d’Ensenyament i li faci aplicar de veritat la Lomce. “Fins ara a Catalunya la llei Wert s’estava aplicant sense aplicar-la. Es tractava de fer-ho veure”, apunta el director de la Fundació Bofill, que afegeix que l’Estat s’havia posat “ulleres de miop” i feia els ulls grossos a les escoles catalanes. De fet, Palacín considera “s’ha fet una aplicació tergiversada de la llei, però ningú l’ha incomplert”. En cas que el pròxim govern espanyol apostés per l’aplicació severa de la Lomce, la desobediència del departament d’Ensenyament no tindria validesa. “La insubmissió dependria de les famílies i és molt difícil que vulguin fer-ne perquè per aconseguir el títol per poder accedir a la universitat hauran de fer les revàlides”, explica.
La immersió lingüística, salvada
Sens dubte, un dels cavalls de batalla de la Lomce ha sigut -parafrasejant l’exministre Wert-“espanyolitzar els alumnes catalans”. Després de quatre anys d’aplicació de la llei, Palacín considera que el nivell de consens a la comunitat educativa es manté intacte. “Ni hi ha hagut una demanda considerable d’escolarització en castellà, ni les escoles concertades han optat per oferir ensenyament bilingüe tal com creia Wert”, apunta.
Un dels punts del pacte entre el PP i C’s era fer implantar el trilingüisme a les escoles catalanes. Després d’aquesta declaració d’intencions ara només queda saber si hi haurà govern o terceres eleccions. Mentrestant avui un milió i mig d’alumnes catalans comencen el curs amb la normalitat de sempre.
