Crítiques a la devolució de l’euro per recepta

BarcelonaEls quatre principals sindicats de la sanitat catalana i les entitats i plataformes que aglutinen usuaris del sistema insisteixen a criticar el procés de retorn de l’euro per recepta dissenyat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), ara que el Govern ha començat a tornar una part dels diners, perquè consideren que dificulta la presentació de reclamacions i és una mostra més de la improvisació que va portar a la seva implantació, el juny del 2012.

Consultats per l’ARA l’endemà que se sapigués que 311.000 persones ja han reclamat el reintegrament i que aquesta quantitat representa uns 6 milions d’euros sobre els 45,7 milions que es van arribar a recaptar, els diferents portaveus lamenten les traves burocràtiques per engegar el procés de devolució: és imprescindible descarregar-se el formulari d’internet i posteriorment passar pel banc i per l’ambulatori.

Més reclamacions

“Pensem que s’ha de reclamar perquè és una taxa que es va plantejar de manera injusta” i afecta sobretot els més dèbils i els malalts crònics, principalment gent gran, expliquen des del sindicat d’infermeria Satse. En la mateixa línia, el secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, recorda les crítiques perquè l’euro per recepta es va plantejar com un “copagament lineal” sense tenir en compte el nivell de renda o el tipus de malaltia, i considera lògic que les coses que es fan malament des del principi portin problemes afegits. Duch posa com a exemple d’aquesta suposada mala planificació que als pressupostos no hi ha cap partida reservada per fer front a aquest pagament, i tem que els 6 milions d’euros acabin sortint d’altres programes sanitaris.

La portaveu de benestar i treball de la UGT, Laura Pelay, recorda que la taxa és inconstitucional perquè “ataca la igualtat” i es pregunta què passarà amb tots els diners que no es reclamin, especialment de la gent gran que no és usuària d’internet: “Què faran amb aquests diners apropiats indegudament?”, demana. La portaveu de socioeconomia de CCOO, Cristina Faciaben, també critica que les “traves burocràtiques” faran que molta gent no presenti mai la seva reclamació i coincideix a demanar explicacions sobre què es farà amb els diners recaptats. Per la seva banda, la presidenta de Dempeus per la Sanitat Pública, Àngels Martínez, critica “les mesures recaptatòries que abusen de la gent desvalguda” i celebra l’elevat nombre de reclamacions contra el que anomena “l’euro de la vergonya”, una demostració que la societat cada cop està més acostumada a protestar contra les injustícies, afegeix.

El portaveu del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Manel Anoro, considera “positiu” que les reclamacions pugin fins al 13% del total recaptat per la feina que requereix engegar el procés, tot i que estén les crítiques a Boi Ruiz, perquè més enllà del suposat interès recaptatori de la mesura, creu que forma part d’un procés engegat des de l’inici de la legislatura per permetre l’entrada de la sanitat privada en la gestió del sistema públic. Més conciliadora és la presidenta de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS), Carme Sabater, que tot i que considera que va ser molt important que s’establís un mecanisme per reclamar l’euro, assenyala que cadascú és lliure de fer-ho o no, en funció de les seves creences.