Publicitat
Publicitat

TEMPS DIFÍCILS

Una lectora en situació precària fa una crida pública d'ajuda

"Demanem feina per poder viure com persones"

La Montserrat Melero va escriure una carta al diari explicant la precària situació en què viu la seva família a Tordera. L'Anna va llegir la carta. No es coneixen però ara ja les uneix una història de solidaritat.

L'Anna viu en un poblet a prop de Tarragona. La Montserrat Melero, a Tordera. Les dues són mares de tres fills: dos nois i una noia. El petit de la Montserrat té la mateixa edat que el gran de l'Anna, una casualitat més que les uneix. No es coneixen però fa quinze dies a l'Anna li va copsar llegir al diari ARA la carta d'una lectora: "Vull explicar què és malviure amb 600 euros". Ho escrivia la Montserrat.

El seu marit treballa de peó forestal i els 600 euros que cobra són l'únic ingrés de la família. Amb això han de pagar el lloguer -de 400 euros-, els rebuts de la llum, l'aigua i el gas. I el menjar. Fa setmanes que no tenen calefacció i han de dormir vestits. El fill gran, de 33 anys, s'ha quedat a l'atur i ha tornat a casa. És electricista d'ofici. Els dos fills adolescents estudien i busquen feina a mitja jornada. "Quin Nadal ens espera?", es preguntava la Montserrat. La seva situació és similar a la d'altres famílies que s'han vist assolades per la crisi econòmica. Ella, però, vol posar cara a les xifres: "La necessitat em va portar a escriure el missatge". El seu marit no volia. Aquest any la pobresa s'ha doblat i ja hi ha gairebé un milió de persones que viuen sota el llindar de la pobresa a Catalunya. La Montserrat, que té depressió, es queixa que fa mesos que no rep cap altra ajuda que la de Càritas: "Però no és suficient, fa dies que mengem arròs bullit". Demana un cop de mà, però, sobretot, un lloc de feina.

Un gest solidari
"La seva història m'ha arribat perquè podria ser la meva família", diu l'Anna, que prefereix no donar el cognom perquè del proïsme tampoc cal fer-ne bandera. No li pot donar feina, però li ha ingressat 300 euros i s'ha compromès a ajudar-la amb 60 euros mensuals. "No són diners que ens sobrin sinó diners als quals els volem donar aquesta utilitat". Vol que també serveixi d'exemple per als seus fills. Per sort, a l'Anna i al seu marit no els falta feina. Els han abaixat el sou i la crisi també els afecta però la seva situació "és bona comparada amb d'altres". "M'estaré de comprar tabac", diu l'Anna. Amb aquests diners, la Montserrat ha comprat el sopar de Nadal i unes vambes al seu fill petit. Res de regals, coses útils. "Treu molt bones notes però necessita calçat, un abric i ulleres per anar a classe", explica. L'Anna està mirant de fer-li arribar també roba: "Aquestes històries arriben a tothom, però tenim tendència a pensar que no servirà de res perquè, total, és només un cas. Però no podem girar la cara".

Les entitats socials alerten de l'augment de persones que no poden cobrir les necessitats més bàsiques com l'alimentació, el lloguer o els rebuts de la llum. "Persones que abans eren col·laboradors de Càritas ara en són beneficiaris", explica l'Anna. El seu esperit solidari no té res a veure amb el Nadal tot i que li sorprèn que ningú més hagi respost a la crida de la Montserrat. Ella no vol despertar llàstima, només donar a conèixer una realitat. Després de tot, dóna gràcies: "Estem els cinc junts i, tot i que d'això no es menja, aquest és el nostre regal".

Més continguts de