Demanen a la Comissió Europea que consideri la discriminació lingüística com “una forma de racisme”

Brussel·lesEl Parlament Europeu ha pogut tractar en una breu però intensa discussió diferents casos de discriminació lingüística a Catalunya. El secretari general de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, David Hicks, ha exposat exemples, especialment per part de l’administració central cap a persones que utilitzen el català com a llengua vehicular. I ha avançat que intentarà portar el cas davant les Nacions Unides.

Hicks, com a representant de la seva organització, ha alertat de la discriminació que pateix, per exemple, el català, com es detalla en l’informe de la Plataforma per la Llengua 'Si me hablas en catalán, se suspende el juicio. El drets lingüístics, en via morta’, on es detallen més de 80 casos entre el 2013 i el 2015 en què les persones han patit “humiliacions i violència” per l’ús del català.

Així, ha demanat a la Comissió Europea que consideri la discriminació lingüística com “una forma de racisme”. “La discriminació lingüística és un delicte d’odi del qual s’informa poc”, ha lamentat. “Sobre el català, és clar que hi ha una discriminació sistemàtica. El 80% dels casos [de discriminació] són perpetrats per funcionaris públics. La Comissió Europea hauria d’obrir un procediment d’infracció contra Espanya”, ha alertat.

El representant d’Esquerra Republicana, Josep Maria Terricabras, ha avançat “la importància” de portar “per primera vegada” la discriminació lingüística davant la comissió parlamentària de llibertats civils. No obstant, la intenció dels eurodiputats que han promocionat la discussió davant la comissió, gairebé tots els catalans a excepció del Partit Popular i Ciutadans, és que es prepari una audició per parlar exclusivament de la discriminació lingüística a Europa. “El que hem de fer els catalans que tinguem aquest debat és mantenir el caliu”, permetent “posar contra la paret les males pràctiques democràtiques i cíniques de l’estat espanyol”, ha assenyalat l’eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa.

Molt diferent ha estat l'opinió de la representant de Ciutadans, Maria Teresa Giménez Barbat, qui ha negat l’existència de discriminació lingüística a Catalunya i ha titllat l’informe de Plataforma per la Llengua de “talibanisme lingüístic”. “A Espanya les llengües autonòmiques estan molt més protegides que a qualsevol lloc d’Europa, jo diria que gairebé del món. A Catalunya no hi ha cap conflicte lingüístic. Els únics drets lingüístics que no es respecten són els dels castellanoparlants”, ha assegurat Giménez.

En la mateixa línia s’ha mostrat l’exministre socialista de Justícia Juan Fernando López-Aguilar, que ha encès el debat quan ha lamentat que l’informe detalla una visió “distorsionada de la realitat lingüística d’Espanya”. “És un autèntic disbarat”, ha tancat.