Publicitat
Publicitat

Canvis legislatius

Ni imputats ni penes de telenotícies

El govern espanyol aprova l'avantprojecte que modifica la llei d'enjudiciament criminal

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte per a la modificació de la llei d'enjudiciament criminal, que deixa la instrucció dels casos a mans del fiscal, com ja passa en països com els Estats Units, on el jutge fa el paper de garant del procés però no dirigeix les investigacions. Es posa fi d'aquesta manera a un model penal que té un segle de vigència.


El titular de Justícia, Francisco Caamaño, ha afirmat que aquesta reforma suposa un model "radicalment diferent" de justícia penal que evita que el Tribunal Europeu de Drets Humans recordi de forma contínua a l'Estat que la seva justícia no s'adequa als estàndards internacionals. La nova llei de 779 articles arriba acompanyada d'una nova llei orgànica que desenvolupa drets fonamentals com la presumpció d'innocència i el dret de defensa.


Segons Cammaño, la reforma no ha sigut possible fins avui perquè cada cop que s'ha intentat ha topat amb la discussió sobre els papers dels jutges i els fiscals, però no s'han tingut en compte els subjectes que han de rebre aquesta justícia. Amb la reforma les investigacions ja no estaran liderades pels jutges d'instrucció, sinó pels fiscals.


A partir d'ara, el fiscal serà el que investigarà, però ho farà en tot moment sota la supervisió d'un jutge que, per primera vegada, "no forma part de la investigació" i, per tant, ofereix "clares garanties d'imparcialitat". Aquest jutge, però, no serà el que marcarà la pauta del procés, que s'anomenarà "jutge preliminar" i és qui decidirà si amb aquestes proves es pot formular una acusació. En tercer lloc, si aquest jutge decideix que hi hagi procés, serà un tribunal de justícia qui condemni o declari innocents els "investigats".


El ministre de Foment i portaveu del govern espanyol, José Blanco, ha recordat que la norma substituirà la de l'any 1882 i ha destacat que la reforma era un compromís de l'executiu de Zapatero. Amb aquest projecte, ha apuntat, es dóna un pas endavant en la modernització i s'obre el camí d'un nou model de justícia a l'Estat "més eficaç en la lluita contra el crim i de suport a les víctimes". La llei s'aplicarà en un 70% dels plets del país i segons Blanco "suposarà més garanties, seguretat i un funcionament més àgil" de la justícia. "Estem davant una norma que garanteix agilitat", ha afirmat.


L'executiu espanyol considera que la reforma és imprescindible per agilitzar un mecanisme judicial que acumula milers de casos, però el projecte no convenç, de moment, el PP, que tem que atorgui massa poder a uns fiscals que al cap i a la fi subscriuen el criteri de l'executiu espanyol de torn.


També hi ha canvis de procediment perquè preveu que els acusats puguin ser els últims a declarar en un judici, mentre que actualment ho han de fer a l'inici. A més, els advocats podran parlar a comissaria abans que comenci l'interrogatori, i no com fins ara, que s'havien de limitar a escoltar la declaració, i estableix que les condemnes s'hauran d'aplicar quan el jurat consideri que la culpabilitat de l'acusat ha quedat demostrada "més enllà de qualsevol dubte raonable".


La llei també reconeix el dret de no ser perseguit dues vegades pels mateixos fets i atorga que no es pot ampliar la condemna com a conseqüència d'un recurs del mateix condemnat. A més, les víctimes disposaran per primera vegada d'un estatut propi, i els testimonis vulnerables tindran garanties regulades. També regula per primera vegada la custòdia dels materials provatoris i un procés d'execució de la condemna molt més àgil.

Els judicis, a més, seran més orals per evitar burocràcies innecessàries perquè el 90% dels casos no arriba mai a judici.


D'"imputats" a "investigats"

L'executiu espanyol vol posar punt i final a alguns dels punts més controvertits del sistema actual, com el fet que es doni a conèixer el nom de les persones que encara no han sigut condemnades en ferm o bé que se'ls mostri a les càmeres. El primer pas és substituir el terme "imputats" per "investigats" i delimitar la informació a què tenen accés els mitjans de comunicació a través de les vies oficials.


No més "pena de telenotícies"

La modificació també vol posar punt i final a la "pena de telenotícies", el càstig no reglat que reben els imputats en veure's obligats –per descuit o per decisió– a desfilar davant els mitjans de comunicació. La nova llei establirà que no es pot facilitar la identitat o imatges del detingut, i deixa la capacitat d'informar els mitjans a mans del fiscal.


Límit de 18 mesos

El fiscal disposarà d'un termini fixat per dur a terme una investigació que serà de 12 mesos en casos normals i de 18 mesos per a les investigacions de la Fiscalia de l'Audiència Nacional o especials. Aquest termini només es podrà prorrogar si ho autoritza el jutge prèvia audiència de les parts.


Per aquest motiu la modificació va acompanyada d'una nova llei orgànica de desenvolupament de drets fonamentals vinculats al procés penal. Regularà els drets de les persones detingudes.


Altres novetats estableixen que les proves d'ADN han de tenir el consentiment de l'investigat i es prohibeix explícitament als investigadors qualsevol interceptació de les comunicacions entre l'acusat i el seu advocat.




Més continguts de