BarcelonaEl Partit Socialista, l’Esquerra Plural, UPyD, Compromís, Coalició Canària i Geroa Bai van presentar ahir davant el Tribunal Constitucional (TC) un recurs contra la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, en considerar que vulnera una dotzena de punts de la carta magna. Els grups signants van sostenir que la nova norma vulnera, entre d’altres, els drets de tutela judicial efectiva, de reunió, de manifestació i d’expressió previstos a la Constitució. També van denunciar aspectes com els escorcolls corporals sense justificació, la prohibició de fer manifestacions no comunicades davant d’institucions com el Congrés de Diputats o el Senat, i les anomenades devolucions en calent d’immigrants a Ceuta i Melilla. Tots són aspectes previstos a la nova llei de seguretat ciutadana, que el Partit Popular va aprovar en solitari definitivament el març passat.
A part dels grups parlamentaris que van firmar aquest recurs, diverses organitzacions no governamentals i de drets humans hi van mostrar també el seu suport. Des del PSOE van assegurar que la norma impulsada pel govern de Mariano Rajoy vulnera drets fonamentals, i l’Esquerra Plural confia que el Tribunal Constitucional en declari la inconstitucionalitat.
Una normativa molt polèmica
Així i tot, el secretari d’estat de Seguretat, Francisco Martínez, va mostrar-se ahir convençut de la fidelitat del text a la carta magna, i va assegurar que era “més garantista” que l’actual normativa, en vigor des de l’any 1992. El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, per contra, va rebatre després d’entregar el recurs que el PP té “por”, i que per això havia impulsat una llei que tenia l’objectiu de “frenar les protestes, les queixes i les manifestacions dels ciutadans” en contra de les retallades de drets i de llibertats. CiU, per la seva banda, que no es va afegir a la signatura del text impulsat pel Partit Socialista, va assegurar que el grup parlamentari ja havia expressat la seva oposició i rebuig a l’anomenada llei mordassa, però que no es van adherir al recurs perquè van considerar que havia de ser el Govern qui valorés i estudiés si calia impugnar la nova norma, tal com ha passat amb d’altres com la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce).
Ja el desembre passat, el PP va tirar endavant la nova legislació al Congrés de Diputats amb l’oposició de la resta de grups parlamentaris. L’abril passat, l’organització No Somos Delito va reunir virtualment dues mil persones davant del Congrés mitjançant un sistema d’hologrames. El New York Times se’n va fer ressò en el seu editorial i va denunciar que la llei “tornava als temps foscos del franquisme”.
