Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

La comunitat educativa amenaça amb un curs de mobilitzacions i fa una crida a començar avui amb protestes a tots els centres

Malestar a les aules des del primer dia

El malestar per les retallades es fa patent a les aules. El curs 2012-2013, que avui comença a primària i demà a secundària, serà el més reivindicatiu, segons els representants de la comunitat educativa.

La marea groga amenaça de convertir-se en tsunami aquest curs. Per començar, els sindicats de mestres, les associacions d'estudiants i les associacions de famílies, unides en el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), han fet seu el símbol del moviment antiretallada sorgit del professorat i conviden a començar avui el curs "amb la samarreta groga".

Després de dos anys de retallada, aquest curs 2012-13 tindrà 20.000 alumnes més i com a mínim 1.700 mestres menys. El malestar de la comunitat educativa per aquesta situació dibuixa un escenari poc propici per al canvi cap a l'èxit escolar que s'ha proposat iniciar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Però els mestres també volen transmetre un missatge de tranquil·litat a les famílies. "El professorat està cansat i preocupat, però l'enuig col·lectiu no els treu les ganes de fer el possible per estar a l'altura del que els nens necessiten", remarca el secretari de l'associació de mestres Rosa Sensat, David Altimir.

Curs de "mobilitzacions"
Els representants de la comunitat educativa, en peu de guerra

Tot els sindicats majoritaris a l'ensenyament, USTEC, CCOO i UGT, ja han advertit que encaren el nou curs amb esperit "mobilitzador". També altres col·lectius com la Federació d'AMPAs de Catalunya (Fapac) han anunciat que aquest curs tindran "un paper més actiu en les reivindicacions". Per avui mateix, el MUCE fa una crida a "famílies, estudiants i professorat" a manifestar-se "a les portes dels centres, a les places i carrers amb pancartes, xiulets i fent soroll". També hi ha una vaga convocada pel sindicat CGT i pel col·lectiu de professors Coordinadora Interzones, per avui, demà i el 19 de setembre. Tot i que no es preveu que l'aturada tingui gaire seguiment, ja que no compta amb el suport dels sindicats majoritaris ni del MUCE, alguns centres sí que s'hi han adherit, com l'escola Folch i Torres de l'Hospitalet de Llobregat, que avui no farà classe.

Reivindicacions laborals
Interins i substituts encapçalen la protesta sindical dels mestres

La vaga convocada per avui per CGT i Interzones té com a reclams bàsics el "reingrés del professorat interí" i la cobertura de les substitucions des del primer dia amb el 100% del sou". A més de les 1.700 jubilacions que no es cobriran, uns 1.300 docents que fins ara tenien plaça d'interí aquest curs treballaran com a substituts. I les substitucions a partir d'ara es contractaran, com a màxim, pel 85% de la jornada i el sou de la plaça a substituir, com a mesura d'estalvi. Alhora, el ministeri d'Educació ha aprovat que les substitucions no es cobreixin fins al desè dia laborable. "A les escoles hi ha por i preocupació per veure com es podrà afrontar quan hi hagi una substitució", diu Altimir.

Reptes educatius
La retallada dificulta la lluita contra el fracàs escolar

El secretari de l'associació Rosa Sensat reconeix que "les retallades estan posant en perill la qualitat educativa", i tot seguit puntualitza que "no són decisió de la consellera, sinó del Govern". El president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Jaume Aguilar, destaca la preocupació de la comunitat educativa pels encara alts índexs de fracàs escolar i opina que els canvis anunciats per Rigau en aquesta lluita, com la recuperació dels exàmens de setembre, l'augment d'hores de matemàtiques a l'ESO o la prova pilot de FP dual, queden molt curtes "davant la magnitud de la tragèdia".

Aguilar assegura que els docents catalans encaren el curs amb voluntat de "la màxima normalitat acadèmica per als alumnes", però reivindica també "la normalitat de la protesta". "No volem que les protestes entorpeixin el curs, però no podem quedar-nos de braços plegats, la situació és molt preocupant", apunta.

Malestar a la concertada
Pèrdua de llocs de treball i augment d'alumnes per aula

Les escoles concertades tampoc passen per un bon moment. La crisi que afecta les famílies els ha fet perdre uns 10.000 alumnes aquest curs, de manera que aquest 2012-13 acolliran el 28% dels nens catalans (un punt menys que el curs passat), mentre que el 66,6% anirà a l'escola pública.

Això i l'augment de ràtios els ha fet perdre 53 grups a tot Catalunya, amb l'ajut pel concert que va associat a cada grup. A més, els centres acumulen ja tres mensualitats de retard en aquests concerts, després de no rebre la de juliol. Per això, els sindicats majoritaris al sector (USOC, UGT i CCOO) inicien el curs en peu de guerra. En un manifest conjunt, denuncien "la pèrdua de llocs de treball" que estan patint aquestes escoles i la "preocupant disminució de la qualitat educativa" que pot portar l'augment de ràtios.

L'escola bressol
Arrenca el curs de més encariment de les llars d'infants

Si l'any passat alguns municipis ja van augmentar els preus de l'escola bressol per la retallada en la subvenció que reben de la Generalitat, enguany la quota encara anirà més amunt. El Govern aportava fins fa dos anys 1.800 euros per plaça de llar d'infants, una xifra que va baixar a 1.600 el curs 2010-11 i a 1.300 el curs passat. Per aquest curs, Rigau ja va anunciar que l'aportació es faria en funció de la renda del municipi, però que en cap cas superaria els 1.300 euros. La consellera, de fet, va animar els municipis a establir trams de preus en funció de la renda de les famílies. En vista d'aquesta disjuntiva, la majoria de municipis han optat per elevar les quotes dels pares, com Badalona, que ha apujat el preu un 45% fins als 176 euros mensuals, o Sabadell, que ha establert un sistema de preus dividit en sis trams de renda que va dels 82 als 200 euros.

La ciutat de Barcelona ha apujat un 10% les quotes (27 euros) fins a 296 euros al mes, però també ha introduït altres canvis, com la reducció d'hores de suport i l'increment de ràtios, per cobrir més demanda (el 60% de sol·licituds). Uns canvis que no han agradat gens a la comunitat educativa del cicle educatiu 0-3 anys. Els sindicats del sector, de fet, han convocat avui mateix una concentració a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona.

Més car per a les famílies
L'augment de l'IVA se suma a la reducció dels ajuts socials

A la precària situació econòmica que pateixen moltes famílies per la crisi s'hi ha afegit aquest setembre l'augment de l'IVA imposat per l'Estat al material escolar -que passa del 4% al 21%-, a la roba i al calçat. La tornada a l'escola costa una mitjana de 650 euros a les famílies catalanes que van a l'escola pública i 1.130 euros de mitjana a les que van a la concertada, unes xifres que situen Catalunya en el segon lloc del rànquing autonòmic de preus després de Madrid, en el cas de la pública, i com la més cara de totes pel que fa a la concertada, segons la Federació d'Usuaris i Consumidors Independents. Moltes famílies han avançat les compres a l'agost per esquivar la pujada de l'IVA però d'altres no perquè "fins que no arrenqui el curs no sabran, en bona part, quin material necessitaran els nens", assenyala el president de la Fapac, Àlex Castillo.

"Les famílies retallen cada cop més en activitats extraescolars i en menjador", afegeix. Les beques menjador del Govern no pugen però es mantenen. Però altres ajuts com els d'activitats extraescolars, reutilització de llibres o subvencions com la que rebia la Fapac han desaparegut amb la retallada.

Més continguts de