ENTREVISTA
Societat 20/08/2016

“¿Una medicina tradicional cura quan et lliga a prendre-la tota la vida?”

Presideix l’Academia Médico Homeopática de Barcelona, que va ser fundada fa 126 anys pel doctor Sanllehy, i que coorganitzava juntament amb la Universitat de Barcelona el màster d’homeopatia, suspès al febrer

Trinitat Gilbert
3 min
María Teresa Bravo: “¿Una medicina tradicional cura quan et lliga a prendre-la tota la vida?”

BarcelonaPresideix l’Academia Médico Homeopática de Barcelona, que va ser fundada fa 126 anys pel doctor Sanllehy, i que coorganitzava juntament amb la Universitat de Barcelona (UB) el màster d’homeopatia, suspès al febrer. María Teresa Bravo replica a les declaracions del doctor Mauricio Camio, que després de 10anys exercint l’homeopatia en va renegar per la seva falta d’eficàcia, i defensa que sí que hi ha evidències científiques, però que si no n’hi ha més és perquè la ciència dominant no els deixa accedir a les fonts de finançament.

El metge Mauricio Camio

Estic sorpresa. Els metges ens adonem en menys d’una setmana de si el tractament que prescrivim funciona o no. Ell deia que feia 10anys que exercia l’homeopatia. No pot ser. L’homeopatia cura malalties de l’aparell respiratori, depressions lleus, tracta l’ansietat. Jo li pregunto al Mauricio: ¿la farmàcia tradicional cura, quan una medicina et lliga a prendre-la tota la vida?

¿És una teràpia universal, que es fa servir a tot el món?

Sí, aquesta setmana mateix hi ha un congrés a l’Argentina en què es tractaran els casos clínics més extraordinaris.

Al febrer van rebre un cop dur amb la supressió del màster en homeopatia. Quants anys feia que el coorganitzàveu junt amb la UB?

Feia 21 anys que hi formàvem metges i veterinaris. A nosaltres la UB ens diu al febrer que decideix suprimir-lo perquè al·lega que l’homeopatia no té suficient evidència científica. I no és així perquè sí que hi ha d’evidències clares d’estudis in vitro, en viu i en veterinària d’explotació que demostren l’eficàcia de l’homeopatia. Científics de nivell com el premi Nobel de medicina Luc Montagnier o del farmacòleg i director d’una unitat d’investigació de l’Institut Nacional de la Salut i de la Recerca Mèdica de França (INSERM), el professor Bernard Bégaud, es posicionen clarament a favor de l’homeopatia. L’homeopatia s’ensenya en gran part de les universitats europees i està inclosa a la Seguretat Social de la majoria de països europeus.

Entén la decisió de la UB?

La ciència té unes ortodòxies arrelades, que són difícils de canviar, i l’homeopatia representa un canvi de paradigma. En canvi, el nostre màster està reconegut internacionalment i ha sigut exemple de bones pràctiques.

Què vol dir que és un canvi de paradigma?

Primer perquè encara és una gran desconeguda al nostre país, i després perquè dóna autonomia al pacient i l’ajuda a coneixe’s a ell mateix i a estar connectat amb el seu cos i el seu cor. L’homeopatia posa atenció als símptomes que té el pacient tant físics-objectius com també emocionals-subjectius.

Com s’aconsegueixen les evidències científiques?

Els dogmes científics frenen la investigació de l’homeopatia i de moltes altres terapèutiques i, com a conseqüència, queden excloses de la ciència dominant i també de les fonts de finançament. Malgrat tot això, nosaltres continuem investigant, perquè sabem que necessitem avançar i ho estem fent.

Qui va desenvolupar l’homeopatia?

El doctor Samuel Hahnemann, entre el XVIII i el XIX, va idear el mètode terapèutic, com a branca de la medicina. L’homeopatia és una terapèutica eficaç, segura, amb escassos efectes secundaris. A més, compleix el primum non nocere, és a dir, el primer és no fer mal. Per això és molt útil en la infància, les embarassades, la gent gran o la gent polimedicada.

Com cura l’homeopatia?

El metge homeòpata escull la millor estratègia o la suma d’estratègies: nutrició, exercici, cirurgia, psicoteràpia, fàrmac i teràpies no convencionals. Aquesta integració permet disminuir la freqüència i gravetat dels efectes adversos de la farmacologia convencional.

¿I a Catalunya com està en general, més enllà del màster?

La societat reclama poder-se curar d’una manera més sana, natural, sense efectes secundaris, i això respon a una medicina integrativa. Per això reivindiquem, com passa a tota la resta d’Europa, la llibertat del pacient, perquè ell tingui dret a decidir la medicina que vol i triï els professionals que li mereixin més confiança.

stats