SALUT

“Vaig deixar d’exercir l’homeopatia perquè és una farsa”

Experts i exterapeutes alerten que les pseudociències transformen la medicina en una qüestió de fe

Mauricio Camio va exercir d’homeòpata durant quinze anys, però avui no vacil·la quan afirma que "l'homeopatia és una farsa amb totes les lletres". Va arribar a aquesta conclusió després d'un procés llarg, en què anava veient com la realitat contradeia les seves creences: "És un procés de pèrdua de fe, perquè l’homeopatia és qüestió de fe", explica. "Vaig començar tractant totes les malalties, però a poc a poc anava descartant pacients, perquè veia que el tractament no funcionava. Primer, els infecciosos, després els oncològics, els crònics, els malalts mentals... Al cap de deu anys, no atenia més que una franja de persones d'entre 40 i 50 anys amb una mena d' insatisfacció personal, que necessitaven més algú que els escoltés que medicació".

L'homeopatia és una de les teràpies naturals més conegudes. Segons diversos metges i científics consultats per l’ARA, una "pseudociència", perquè no se n'ha provat l'eficàcia. Segons els seus partidaris, però, és una manera diferent de curar. El ministeri de Sanitat va fer públic un document en què afirma que, de les 139 teràpies "naturals" conegudes a l’Estat, només una petita part té "influència directa sobre la salut", mentre que l’evidència científica sobre l’eficàcia de la majoria és "molt escassa".

"Guanyo menys però dormo millor"

Un dia, Camio va decidir fer el pas. Va tancar la seva consulta i, amb més de quaranta anys, es va haver de reciclar. Ara treballa com a metge en una mútua d’accidents laborals: " Guanyo menys però dormo millor, i sóc un metge real". Està segur, diu, de no haver perjudicat mai ningú: "De seguida derivava a fer el tractament convencional als que tenien un problema seriós, i a la resta, també, quan veia que el tractament no funcionava".

Recorda que en acabar la carrera de medicina, als anys 80, va entrar en el món de l’homeopatia a través de l' Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB), on va seguir amb els seus estudis. Gonzalo Fernández, membre de la junta directiva de l’AMHB i director del màster d’homeopatia que fa uns mesos va suspendre la Universitat de Barcelona, assegura que el cas de Camio és "molt rar": "El nostre índex de satisfacció amb els estudis és molt alt. A més, nosaltres sempre recomanem que prescriguin receptes des del primer any. No calen deu anys per veure si funciona o no funciona".

"Deixar d’exercir és un cop econòmic", diu Camio: "Hi renuncies després d’anys d’exercir, i, què fas? Molts companys homeòpates m’ho han reconegut. T’autojustifiques, t’aferres a «de mal, no en faig»".

Constel·lacions familiars

Al carrer Ferlandina de Barcelona s’anuncien tallers de constel·lacions familiars. 20 euros escoltar, 50 euros fer la constel·lació. Bàsicament, consisteixen en una teatralització dels conflictes relacionals: els assistents parlen simbòlicament amb els seus éssers estimats i els exposen els seus sentiments.  Emilio Molina, coordinador de l'àrea de pseudoteràpies amb derives sectàries basades en l’origen emocional de la malaltia a la xarxa RedUNE, creu que les constel·lacions i l'homeopatia formen part d'una " mateixa manera d’entendre el món". "La gent que es tracta amb una d’aquestes teràpies també ho sol fer amb d'altres". "Aquestes pràctiques no tenen res a veure amb l’homeopatia", assegura, però, Gonzalo Fernández, que creu que no totes les teràpies naturals són comparables. Allò que tenen en comú, diu Molina, és que "provenen de desinformacions que et separen de la realitat: si creus en el reiki, llavors és més fàcil que creguis en el karma, si creus en el karma pots creure en els txakres, i pots acabar creient en tota una mitologia que cada cop té menys a veure amb el món real".

Déu és natural

Camio creia en les teràpies naturals com es creu en una religió, no com es confia en una teràpia científica, i el seu cas no és l’únic. L' exnaturòpata Sandra Milán explica com va decidir abandonar aquestes teràpies quan un llibre sobre ateïsme li va obrir els ulls: "Era una crítica cap a Déu, però també deslegitimava totes les meves creences sobre teràpies alternatives, perquè totes acaben venent la idea que existeix una entitat superior", explica.

No obstant això, els defensors d’aquests remeis els equiparen a la medicina. Un estudi de les converses sobre teràpies pseudocientífiques a les xarxes socials, blogs i pàgines web fet per la consultora Sibilare ho confirma: una part important dels 21.487 usuaris que durant un mes de seguiment van parlar-ne ho feien utilitzant un vocabulari mèdic o acadèmic (en prop de 7.497 publicacions). El problema, però, és que la majoria d’aquestes teràpies no han demostrat la seva eficàcia científicament.

Un dels naturòpates més coneguts a Catalunya és Josep Pàmies, que, en el seu blog Una opinión silvestre i al seu llibre 'Una dulce revolución ', defensa "l' autogestió de la salut amb plantes medicinals", i recomana diverses plantes i infusions com a substitutives de la medicina convencional. Preguntat per l’ARA, assegura que si l’eficàcia dels seus remeis no s’ha demostrat científicament és perquè " les farmacèutiques no tenen cap interès que les persones puguin curar-se sense haver de comprar medicaments, senzillament cultivant plantes".

L'investigador del CSIC i expert en medicina basada en plantes, Álvaro Bayón, assegura que no forma part de cap farmacèutica ni té cap interès que els malalts paguin més per curar-se, però tot i així pensa que la naturopatia és "un frau". "Hi ha molta desinformació al voltant de les plantes medicinals", explica, "és cert que una infusió pot curar mals lleus, però no malalties greus. Per exemple, Pàmies recomana estèvia per curar la diabetis, una planta que no està aprovada per ser utilitzada en humans, perquè provoca esterilitat en els mascles d’animals als quals s’han fet proves. La molècula E-970, que prové de l’estèvia, sí que està autoritzada". Les plantes poden curar malalties greus, efectivament, "però calen dosis calculades d'acord amb assaigs clínics perquè siguin efectives i evitar-ne la toxicitat. Això pot semblar només un matís, però no és un procés prescindible. Aquest procés no es fa en la naturopatia", exposa Bayón.

Més continguts de