Publicitat
Publicitat

EL VALOR MEDIAMBIENTAL DELS ESPAIS FORESTALS

Són un 51% de la superfície del país mentre que fa trenta anys representaven només el 36%

Més i més i més boscos a Catalunya

ACatalunya n'hi ha més que mai, però a escala global estan minvant. Un 51% de la superfície de Catalunya és bosc, segons l'últim inventari forestal estatal. El primer inventari, acabat el 1975, indicava que els boscos ocupaven el 36% del territori. La progressió és notable i alguns experts els han descrit com a infraestructura bàsica del país. El bosc és només una part de la superfície forestal, que inclou també prats i matollar. Aquesta superfície també ha crescut en els últims anys, però el bosc ha augmentat molt més.

QUÈ ENS APORTEN?

Els boscos absorbeixen CO , pols i altres substàncies contaminants, de manera que milloren la qualitat de l'aire. També contribueixen al cicle de l'aigua i eviten l'erosió, que comporta un empobriment del sòl. La funció social no és menys important. Boletaires, caçadors, ciclistes, i simples passejants hi troben el seu petit paradís cada cap de setmana. "El sol fet que hi hagi boscos atorga un valor afegit al paisatge, perquè d'autopistes i polígons ja n'hi ha a tot arreu", assenyala el secretari general de Depana, Lluis Toldrà.

Els boscos fan una aportació intangible. Contribueixen a fixar una determinada imatge del país. Aquesta imatge, però, no és la sempre: els nostres avantpassats havien de tallar els arbres per sobreviure. A principis del segle XX, per exemple, la serra de Collserola era molt menys verda que avui.

COM SÓN?

Els boscos catalans són joves i molts ocupen el lloc d'antics conreus. "Des d'un punt de vista estrictament ambiental, el gran creixement del bosc pot implicar una homogeneïtzació del medi: la quantitat no sempre vol dir qualitat", apunta Lluis Toldrà. L'investigador del CREAF Jordi Vayreda opina: "Cal mirar si aquestes superfícies forestals ofereixen els hàbitats adequats per a les espècies d'animals que ens interessa preservar. Per exemple: el picot negre és un ocell que necessita boscos vells, però aquests boscos són l'excepció".

Fins fa poc es parlava del predomini excessiu de certs arbres i, en concret, del pi. "Si es mira de lluny, efectivament hi ha molt de pi, però en fer els inventaris forestals -explica Vayreda- estem detectant que, cada cop més, per sota estan naixent faigs, roures i alzines. Si aquesta tendència es manté acabaran ofegant els pins i tindrem un paisatge més variat. L'alzina és l'arbre que més s'està expandint a Catalunya".

EL CANVI CLIMÀTIC
El futur de les superfícies forestals arbrades és incert. Això es pot veure en un atles virtual que assenyala que el canvi climàtic podria provocar la desaparició parcial dels boscos de la península ibèrica en els propers 50 anys. L'atles l'han desenvolupat investigadors de la UAB i del CREAF. A Catalunya, el canvi afectaria sobretot la zona del Montseny, on moltes de les espècies actuals retrocedirien i es desplaçarien cap al nord. Segons Jordi Vayreda, els boscos són "molt vulnerables" i si baixen les precipitacions i pugen les temperatures, "hi haurà una amenaça". De tota manera, considera: "Hi ha espècies molt més resistents que d'altres i, precisament, el fet que els boscos catalans estiguin recuperant la varietat és molt bo, perquè aquesta diversitat farà que la possible afectació del canvi climàtic sigui menor".

ELS INCENDIS
En molts indrets de Catalunya els boscos formen grans masses forestals contínues. Això és un perill en cas d'incendi. Els focs que hi va haver als anys 90 van ser devastadors. Res no podia aturar l'extensió de les flames. "En la planificació es preveu la creació d'espais lliures de fins a 50 metres d'amplada enmig d'aquestes grans masses, però no s'han arribat a executar de manera general", explica Jordi Vayreda. Segons aquest investigador, el problema és que mantenir-ho és complicat, per l'orografia del país, i car, perquè s'hi han d'esmerçar recursos contínuament. El context actual de contenció de la despesa pública no facilita les coses.

QUINA GESTIÓ?

Els propietaris privats no tenen recursos per fer-se càrrec dels seus boscos i, segons dades del Consorci Forestal de Catalunya, la silvicultura només representa el 2% de la producció final agrària. Lluís Toldrà afirma: "És imprescindible que les activitats tradicionals al voltant del bosc tinguin un mercat i un reconeixement". El bosc genera riquesa i la clau és que la societat sigui capaç de donar-li valor. "A la gent li fa molta il·lusió el bosc però també ha de ser conscient que gestionar-lo val diners", conclou.

Més continguts de