Publicitat
Publicitat

EPIDÈMIA

L'últim brot de la malaltia ha causat 200 morts i 15.000 afectats al país

El Pakistan, assolat pel dengue

L'epidèmia del dengue s'estén per tot el país i castiga especialment la regió del Panjab des de fa dos mesos. El govern intenta frenar el brot per evitar que el nombre de malalts segueixi creixent.

El Pakistan s'enfronta a un nou enemic, petit i imperceptible: el mosquit Aedes aegypti, portador del dengue, que ha causat uns 200 morts i més de 15.000 afectats pel brot d'aquesta malaltia. Només l'arribada de l'hivern podrà frenar aquesta epidèmia que s'estén pel país. A la província del Panjab és on més casos de dengue s'han registrat, principalment a la ciutat de Lahore. Així, la capital panjabi ha hagut de fer front des de fa més de dos mesos als estralls de la febre causada per l'Aedes aegypti.

Davant la situació desbordada i la falta de control, el govern pakistanès va engegar mesures per frenar la propagació de l'epidèmia. Campanyes de prevenció, cartells, equips de fumigació, centres escolars tancats durant setmanes… Tot això perquè no augmentés el nombre de casos de dengue.

El caos s'ha apoderat dels hospitals de Lahore. Una atmosfera enrarida pels assots de la malaltia recorre fins a l'últim vestigi del centenari Hospital de Maig. Una filera de mosquiteres s'estén pels passadissos i habitacions, mentre els familiars fan torn per acompanyar als malalts. Cada minut pot ser vital. Cada revisió mèdica de febre, decisiva. Les infermeres, desbordades de feina, atenen els pacients que es precipiten, nerviosos, per saber si són portadors del virus. Nàusees, marejos, símptomes febrils i molta preocupació. Amb prou feines hi ha espai disponible. Les anàlisis es repeteixen una vegada i una altra, interrompudes pels freqüents talls de llum i fallades del generador de l'hospital. "No és possible cap mitjà de contenció. Afortunadament, l'hivern està a punt d'arribar i les baixes temperatures acabaran amb el mosquit", explica Rubina, una de les infermeres de l'Hospital de Maig, que amb prou feines ha sortit del recinte hospitalari. Mentre revisa unes anàlisis amb una mà, afegeix amb un aire d'escepticisme: "Seria necessari que el poble pakistanès adoptés un canvi en el seu estil de vida i costums".

En una habitació contigua, il·luminada per petits finestrals colonials, Haider no se separa del seu avi. Mohammed Azeem va ingressar fa unes setmanes a l'hospital; tenia febre i vòmits. "No sabíem què fer. Va començar amb la febre i vam decidir traslladar-ho perquè rebés cures mèdiques", explica el jove pakistanès. Gràcies a la ràpida resposta de la família, el Mohammed segueix viu.

Abdul Qader no va tenir tanta sort. Aquest policia treballava vigilant el trànsit per mantenir la seva família, que viu als afores de Lahore. El 21 de setembre va ser diagnosticat amb el dengue. Després d'unes setmanes, el seu estat va millorar i l'hospital el va enviar cap a casa. Dos dies després va morir. "De sobte, va morir… Va contreure el dengue mentre exercia la seva feina. El govern no ens vol ajudar i se n'ha desentès. Malgrat que la renda del lloguer és petita, 50 euros al mes, no sabem com la podrem afrontar… L'Abdul era el motor de la família", explica entre llàgrimes la vídua de Qader.

Aigües estancades, brutícia, creixement urbà sense control i el clima tropical situen Lahore en l'escenari perfecte per a la incubació i propagació de la malaltia. "No es tracta d'un fenomen local i aïllat. En els últims anys els casos de dengue s'han anat estenent sense cap control al llarg del món. Els ràpids processos de creixement urbà i els nivells de vida dels països en vies de desenvolupament faciliten que es propagui el mosquit", afirma un representant de l'Organització Mundial de la Salut a la seu del Pakistan.

Més continguts de