Publicitat
Publicitat

Representants de diversos diaris coincideixen a la UCE en la necessitat de renovar el mitjà imprès

Prada celebra la salut de la premsa en català tot i la crisi en el sector

La competència dels digitals, la retallada d'ajuda pública i d'ingressos per publicitat i la necessitat de renovar el format són reptes per a uns diaris que per fi incorporen el català amb normalitat creixent.

La premsa no recorda una crisi similar en el sector i, en canvi, el català no havia gaudit en l'època recent d'una situació tan bona com l'actual als quioscos. Aquesta paradoxa la van analitzar ahir a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada (Conflent), representants de diversos diaris en català o amb una versió catalana, que van fixar reptes i propostes per millorar encara més la situació de mitjans i llengua.

Per conèixer el context, el director adjunt d' El Periódico , Albert Sáez, va explicar que malgrat que el 47% dels catalans asseguren llegir premsa en català, les dades de vendes no ofereixen xifres tan positives -amb nombres de l'any passat, sense la versió en aquesta llengua de La Vanguardia -. "El mercat en català és peculiar", va avisar: "La demanda es genera quan hi ha oferta -a mesura que apareixen mitjans en català-, però quan hi és, ens hi agafem fort". De fet, El Periódico va créixer en vendes arran de la seva doble versió i ja es llegeix més en català que en castellà.

Per centrar-se a millorar la qualitat del producte i fer front a la competència dels digitals, el redactor en cap de La Vanguardia , Magí Camps -qui va celebrar que "per fi" fa un any es decidissin a treure la versió en català del mitjà- va apuntar que "els diaris han de tendir a ser analistes i fer el que feien abans les revistes", tal com ja ofereixen nous mitjans com l'ARA, segons va reconèixer. El director d'aquest diari, Carles Capdevila, va subratllar la dificultat d'adaptar el mitjà al comprador, ja que "la majoria de lectors llegeixen un 10% del diari, però el volen triar ells".

La situació actual de la premsa en català, però, no és gratuïta en cap sentit, sinó que ha disposat del suport de les administracions i d'unes determinades polítiques públiques, segons Sáez, i té un cost concret: uns 360 milions d'euros anuals en ajudes al sistema de comunicació en català. Uns estímuls "que ja es veurà si són sostenibles, i no per voluntat política", ja que "algú pot plantejar per què, en canvi, només es gasten 150 milions en formació professional". Aquesta, a més, no serà l'única via d'ingressos que perilli. El director del Diari de Balears , Miquel Serra, creu que "és possible que hi hagi hagut una confiança excessiva" en les subvencions, però també hi ha dificultats en la "falta d'ingressos per publicitat i perquè cada cop costa més vendre un diari".

L'incert futur del diari imprès

En una situació en què el català viu la seva etapa més gloriosa als quioscos, el repte es trasllada a incrementar la seva presència i assegurar la pervivència del mitjà o, si més no, garantir que el format que el sobrevisqui mantingui la llengua. "L'optimista dirà que el català té una presència alta al quiosc i el pessimista dirà: «Sí, ara que menys pes té»", va reflexionar Capdevila. En el supòsit que el successor sigui el diari digital, caldrà veure si la Unió Europeu finalment prohibeix ajudes públiques a aquest tipus de mitjà, com va apuntar Sáez, el que dificultaria la promoció del català.

I, de fet, La Vanguardia encara no té la versió en català del web, un pas que va ser difícil per a El Periódico . El procés de traducció, en part informatitzat, d'una versió a l'altra afegeix complicació i imperfec cions. "Hem tingut alguns disgustos, i més que en tindrem!", va acceptar Camps, que va explicar com a exemple d'aquestes llacunes que el nom d'un fotògraf seu, Mané Espinosa, va ser traduït com "vaig brollar espinosa". Com a solució farragosa, Sáez va apuntar: "Al final eduquem la màquina perquè no tra dueixi, li donem ordres perquè en determinats algoritmes s'abstingui de fer-ho i ho faci un redactor".

En el procés de renovació del mitjà, Capdevila va destacar l'aportació de l'ARA a la nova concepció del periodisme imprès i es va comprometre a treballar per fer arribar el mitjà al País Valencià, on les dificultats de comunicació impedeixen ser-hi. Sáez també va apuntar fórmules per poder arribar a un territori verge de diaris en català.

Més continguts de