Sortir de l’armari contra l’homofòbia

Barcelona / BarcelonaInsults a Twitter, agressions físiques o verbals, grafitis homòfobs o llibres que promouen la discriminació dels homosexuals. Aquests fets que el col·lectiu homosexual ha mantingut històricament en silenci a causa de la por estan començant a fer-se públics gràcies a la llei contra l’homofòbia aprovada l’octubre passat. Es tracta d’una llei pionera al món per la introducció d’un règim d’infraccions i de sancions davant les agressions. Vuit mesos després de la seva aprovació, l’Observatori Contra l’Homofòbia ha rebut 47 comunicacions de situacions discriminatòries, de les quals la majoria han acabat en denúncia. D’aquestes, vint són per discriminació als gais, vuit a transsexuals, set a lesbianes i una a bisexuals. Les 11 restants afecten tota la comunitat LGTBI. El president de l’organisme, Eugeni Rodríguez, es mostra molt orgullós amb l’avenç aconseguit gràcies a la llei, però critica el desplegament que se n’està fent perquè el considera “limitat” .

El gran guany, assegura, és el deure d’intervenció per part de l’administració davant d’un cas de discriminació homòfoba. “La sensació d’impunitat s’està acabant”, reivindica Rodríguez. No obstant, lamenta que el règim de sancions encara no estigui funcionant amb normalitat. “Fins que no tinguem un organisme que pugui sancionar no podrem avançar com voldríem”, argumenta Rodríguez. La llei preveu el termini d’un any des de la seva aprovació a l’octubre per al seu desplegament reglamentari. L’activista celebra el canvi de paradigma que s’ha produït en els últims mesos i l’impacte que ha tingut entre els homòfobs. “Ells saben que les seves agressions ja no són gratis. No saben de quina manera ho pagaran, però sí que saben que ja no els sortirà gratis”, assegura el president de l’Observatori. En aquest sentit, expressa que si bé abans els homosexuals s’havien d’amagar a l’hora de fer-se un petó “per por que els trenquessin la cara”, ara són els homòfobs els que pensen que “no trencaran la cara als homosexuals perquè els pot passar alguna cosa”. No obstant, considera que la majoria dels catalans encara no són conscients de l’existència d’aquesta llei -especialment als pobles- i tampoc del seu contingut. Per lluitar contra aquest desconeixement, el Govern ha engegat una campanya de difusió a la televisió i la ràdio. La campanya, que s’emetrà als mitjans públics en dues onades durant els mesos d’estiu, informarà sobre l’aprovació de la llei i convidarà les persones LGTBI que sentin que es vulneren els seus drets a trucar al 012.

“Hi ha molta gent que encara té por de denunciar perquè viuen l’homosexualitat de manera poc clara”, explica Rodríguez. Un exemple d’aquesta situació és l’agressió que va patir una noia la setmana passada per la seva condició sexual i que no va voler denunciar als Mossos. “Tenia por a les represàlies del seu entorn. No podem permetre que mai més passi això”, expressa.

“Gais moriu”: la pintada en un cotxe a l’Empordà

Quan Manel N. recorda el que li va passar la nit del 29 de maig, la veu se li trenca i l’estómac se li encongeix. El Manel té 48 anys i en fa 4 que viu a Ordis (Alt Empordà) amb el seu marit, Fernando R. (58 anys). Es tracta d’un poble de 390 habitants on tothom es coneix i en el qual la parella, en general, s’ha sentit còmoda fent-hi vida durant aquests anys. Fa diversos mesos que pateixen un degoteig d’escenes desagradables en el seu dia a dia, però fins ara ho consideraven simples bretolades.

La situació va fer un tomb radical el 29 de maig: van trobar esvàstiques pintades de color rosa xiclet al davant i al lateral de la seva furgoneta i una pintada al maleter en què hi deia “Gais moriu”. “Quan ho vam veure ens vam quedar en estat de xoc. De fet, jo encara ho estic”, expressa el Manel. En aquest sentit, apunta que les escenes que havien viscut fins ara que semblaven petites malifetes eren en realitat agressions homòfobes. Aquell divendres, com cada dia, el matrimoni va deixar aparcada la seva furgoneta a l’entrada del poble. En llevar-se el matí següent, una veïna els va advertir que quan veiessin el seu vehicle no s’espantessin. “Per un moment vaig arribar a pensar que ens l’havien cremat”, explica el Manel, que afegeix que quan ho va veure es va quedar glaçat. “«Però, ¿això què és?», vaig dir, tremolós”, apunta. El matrimoni creu que l’acció no la va fer un grup d’extrema dreta -asseguren que no n’hi ha a la zona-, sinó que consideren que el responsable és una persona adulta del poble que ho va dur a terme de manera premeditada.

“La pintura rosa, el temps verbal utilitzat i el fet que estigui escrit en català ens fa pensar que no és una bretolada d’un grup de joves d’ultradreta”, assegura. El Manel creu que l’agressor els ha volgut fer un “escarni públic”, assenyalant-los davant de tot el poble i fent-los sentir por. “Si algú d’Ordis no sabia qui érem, ara ja sap que som els de les pintades a la furgoneta verda”, expressa. En aquest sentit, considera que no es tracta d’una acció impulsiva, sinó que hi ha “molta malícia darrere”. Després de veure la pintada i després de dubtar si esborrar-la de seguida o fer-la pública, van decidir posar-se en contacte amb els Mossos d’Esquadra. “Quan els vam trucar no van ser conscients del que realment era. Quan ho van veure ens van dir: «Estem al·lucinant, això és molt recargolat»”, explica.

El fet de malmetre objectes d’algú pel fet de ser homosexual està considerat com una falta greu dins la llei contra l’homofòbia aprovada l’octubre passat. “Per primera vegada se m’ha tractat com una víctima pel fet d’haver patit una agressió homòfoba i això és un gran avenç”, apunta el Manel. Actualment i després que hagin passat 17 dies, els Mossos truquen a la parella diàriament i han augmentat el nombre de patrulles que ronden pel poble. Per la seva banda, el Manel assegura que no té ni ganes de saber qui ha pogut ser. “Lamentablement he normalizat el fet que hi hagi gent que no em toleri”, apunta.

Perdó “en nom del poble”

Tot i aquesta agressió i el degoteig d’episodis desagradables que havia viscut el matrimoni anteriorment -els havien deixat excrements de persones dues vegades a la porta de casa i els giraven els retrovisors i els parabrises de la furgoneta diàriament-, no tenen cap intenció de marxar d’Ordis. “Els veïns i la nova alcaldessa ens estan ajudant molt. Fins i tot ens demanen perdó en nom del poble”, explica. El Manel sent que ha aconseguit crear un oasi dins de casa seva i no pensa renunciar-hi. “No em sentiré culpable per ser gai, encara menys per ser feliç”, reivindica.