Publicitat
Publicitat

Tomonori Watanabe: "La neteja de la radiació de Fukushima s'ha convertit en un negoci"

Simbiosi L'accident de la central nuclear de Fukushima va unir les seves dues passions fa un any. Pedagog i pintor, Tomonori Watanabe (Date, 1975) ha basat la seva obra pictòrica i social en les relacions entre mares i fills afectats pel desastre

Parla reposadament, en un estat de reflexió constant. Medita les respostes i mesura les reaccions. Sense perdre la mirada serena, de tant en tant agafa una làmina i un carbonet per marcar-hi la seva frustració amb unes convulsions imprevisibles. Viu a Date, a prop de Fukushima. Després de l'accident de l'11 de març, el govern va marcar el radi d'evacuació en 20 quilòmetres al voltant de la central. La zona d'exclusió acaba a les portes del seu poble i la versió del govern és que no ha de patir per la seva salut.

Com et va afectar l'accident de la central de Fukushima?

Vam rebre un nivell de radiació molt més alt del que es considera acceptable i encara ara el rebem. El govern ens diu que estem segurs i no ens dóna cap ajuda per refugiar-nos lluny de la ciutat. No vol que marxem de la regió perquè no s'hi aturi l'economia. Només un 10% de la gent del poble ha pogut pagar-se una nova vida i fugir. Als homes els és molt difícil trobar feina fora i només marxa la mare amb els fills. Moltes famílies s'han trencat.

Com expliquen les mares als nens el que va passar?

És molt complicat, moltes no ho expliquen perquè no volen que se sàpiga que no tenen diners per marxar i, com que s'han de quedar, prefereixen no espantar les criatures. Ells tampoc entendrien per què el govern no els ajuda. I les famílies que poden marxar ho fan sense dir res als amics perquè se senten culpables de deixar-los allà.

¿El govern no fa res per protegir-vos de la radiació?

Ens omple d'imatges a les notícies en què mostren com es netegen les zones amb radioactivitat. Però això no és el que volen els ciutadans; el que volen és que el pressupost s'inverteixi a evacuar-los. Molts experts defensen que és la millor manera de protegir-los de patir un càncer.

És efectiva la neteja?

Temporalment descontamina, però el reactor continua expulsant radiació i els nivells tornen a pujar al cap de poc temps. Quan plou augmenten perquè la radiació baixa de les valls. Quan bufa el vent, també. No podem menjar peix ni cultivar res. La neteja és un negoci més.

En quin sentit?

Gran part de les tasques de neteja s'encarreguen a empreses vinculades al govern. Les màquines que remouen la terra i talen els arbres tenen vincles estrets amb Tòquio. Reactiven l'economia, però només la seva. Ningú escolta la petició d'ajuda dels ciutadans. Els únics que els l'han sentit són els que vénen a fer de voluntaris per netejar, però també acaben formant part del negoci.

Com?

El govern els presenta com a herois i a alguns els paga per aconseguir que es quedin: així eviten que l'economia de la regió es deprimeixi. Però la majoria són joves sense preparació ni l'equipament necessari per protegir-se de la radiació.

Hi ha revisions mèdiques?

Les notícies diuen que són cada tres mesos però no és cert. Fora de l'àrea d'exclusió només s'ha visitat gratuïtament una vegada les embarassades, els menors d'edat i la gent gran. Als adults del meu poble no ens han fet cap revisió. Però que et visitin no arregla res. A l'escola del poble van revisar les tiroides dels nens i van establir quatre nivells de diagnòstic. En el primer, cap problema. En el segon, no hi ha tumor però es podria desenvolupar. Un 30% estaven en aquest estadi. Només van oferir més visites gratuïtes als dos últims nivells.

¿Un terç dels nens tenen possibilitats de desenvolupar càncer i no se'ls farà cap més revisió?

Gratuïtes, no. Txernòbil ens va demostrar que el que és òptim és fer-ne cada dos mesos. El govern diu que fins al 2014 no farà falta. Dos anys!

Tu com et trobes?

He tingut febre dos mesos, normalment em recuperava al cap de tres dies. També tinc taques a la pell. Vaig anar a un metge de medicina oriental que em va dir que tenia cesi al fetge i el ronyó. Tinc les defenses molt dèbils però em recupero prenent te i medicines orientals.

Per què no vas a un oncòleg?

Els hospitals tradicionals no em diran que hi ha una relació amb l'accident. Al Japó hi ha una federació de metges molt connectada amb el govern. No tenim estadístiques oficials dels càncers diagnosticats. Conec nens que s'hi han visitat perquè els queien els cabells, tenien mareigs i hemorràgies nasals. I els doctors negaven cap relació amb la radioactivitat. Com hi he de confiar?

¿Et visitaries amb un metge tradicional si fos independent del govern?

Sí, però és molt difícil trobar-ne un a prop de casa meva.

¿La gent parla del que va passar?

Els més grans, gens. Creuen el que veuen a la televisió i les notícies ja fa temps que van donar per acabada la crisi. Les mares joves estan molt preocupades pels seus fills però no comenten la inquietud entre elles. Intenten ignorar-ho. Econòmicament i socialment és molt difícil saber que no pots permetre't marxar del poble i estar pensant cada dia en el nivell de radiació que rep la teva família. Les mares fan un equip, fan pinya, però tot i estar molt preocupades interiorment, per fora intenten ser ignorants.

Més continguts de