Troben les petjades més antigues de Catalunya

BarcelonaGrups d’investigadors han trobat a la vall de Manyanet, al Pallars Jussà, petjades d’animals tetràpodes d’entre 280 i 290 milions d’anys d’antiguitat. Les restes pertanyen a grups d’amfibis i rèptils primitius, i algunes són de sinàpsids, l’espècie que més endavant va donar lloc als mamífers, segons explica Eudald Mujal, investigador del departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Es tracta de tetràpodes, els primers animals vertebrats que van desenvolupar potes i pulmons per poder trepitjar terra ferma i captar oxigen. D’aquesta manera van poder sortir de l’aigua, “però encara tenien un cicle de vida molt lligat a l’ambient aquàtic”, tal com relata el responsable del departament de la UAB.

Fins ara les restes d’animals més antigues trobades eren de grans rèptils a la zona dels Pirineus, concretament a Noves de Segre, a la Seu d’Urgell. Aquestes mostres són de fa 260 milions d’anys, entre 20 i 30 milions d’anys posteriors a les trobades a la Vall de Manyanet.

Les petjades fossilitzades localitzades en aquesta vall -anomenades icnites - han sigut descrites en dos tipus d’ambients diferents: una zona fluvial de meandres i una altra d’aigües obertes no contaminades. En la primera s’han trobat restes de temnospòdils, els antecessors dels amfibis actuals que, segons explica Mujal, eren animals amb un estil de vida similar a la de les actuals salamandres o, fins i tot, a la dels cocodrils. Alguns succionaven el menjar i d’altres caçaven. Aquesta zona també incloïa grups com els seymouriamorfs, una espècie d’un metre de longitud a mig camí entre els amfibis i els animals que ja ponien ous amb closca, i els diadectomorfs, que podien arribar als dos metres de longitud.

En el segon ambient s’han localitzat restes de captorhínids, uns rèptils primitius de prop de mig metre de longitud que arribaven a tenir més d’una fila de dents i que van extingir-se a finals del Permià. En aquesta segona zona és on s’han trobat petjades d’aquells animals que van donar lloc als mamífers, els sinàpsids. Segons explica Mujal, aquesta espècie feia uns quatre metres de longitud i podia presentar una “vela” a la columna vertebral, la funció de la qual és desconeguda.

El Permià coincideix amb la Pangea, etapa en la qual els actuals continents en formaven un de sol situat on es troba ara mateix l’equador. Aquesta etapa va iniciar-se ara fa uns 300 milions d’anys i va finalitzar en fa 250, moment que va donar lloc al Triàsic, que a la seva vegada va acabar 50 milions d’anys després. Molts d’aquests animals van desaparèixer precisament fa 200 milions d’anys, ja que en acabar el Triàsic van extingir-se el 90% de les espècies que hi havia llavors. L’última troballa i la més antiga feta fins ara a Catalunya data, doncs, del Permià. Investigadors de la UAB, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han sigut els autors del descobriment al Pallars Jussà.

A data d’avui, les petjades més antigues trobades al món són de fa 400 milions d’anys, l’època del Devonià, i van localitzar-se a Polònia. Corresponen a grans amfibis tetràpodes.