Publicitat
Publicitat

La Universitat de Barcelona demana a una alumna que no porti el nadó a classe

"Tinc tot el dret a compaginar els meus estudis amb ser mare", reivindica l'estudiant de la UB Mireia Cabanillas

Anar a classe acompanyada de la seva filla d’onze mesos. Això és el que va decidir fer l’estudiant de la Universitat de Barcelona (UB) Mireia Cabanillas (24 anys) en el seu últim curs de pedagogia. Un mes després de l’inici de curs, la UB va demanar-li que no portés més el nadó. Els motius que esgrimeix la facultat són que la seva filla no està coberta per un assegurança en cas d’accident i que cal respectar el dret de la resta d’alumnes a rebre les classes “en condicions òptimes”. “La nena gateja per la classe i si hi hagués un accident tindríem un problema de responsabilitat civil”, asseguren fonts de la universitat.

La Mireia defensa que com a dona té “tot el dret” a poder conciliar els estudis de pedagogia amb la maternitat i lamenta no poder portar la seva filla a classe. “No em puc permetre una guarderia i tampoc tinc amb qui deixar-la”, expressa l’alumna, que afegeix que un nadó d’aquesta edat “ha d’estar amb la seva mare”. Actualment només està cursant les dues assignatures que li falten per acabar els estudis i només hi va dues hores a la setmana, dimarts i dijous. “Els primers dies m’asseia a primera fila i deixava que la Naima gategés, però després ja he anat aprenent quina és la millor tàctica”, explica la mare, que ara seu a última fila per molestar el “mínim possible”.

Com a mesura de conciliació, la facultat li ha ofert que faci avaluació única. El problema rau en que l’any passat ja va seguir aquest sistema i li va costar molt compaginar-ho amb la maternitat. “Sentia una angoixa molt gran perquè amb la nena em costava molt estudiar a casa. La lactància va ser molt complicada”, assegura. A més, defensa que si hagués hagut de repetir les assignatures li hagués suposat un esforç econòmic gairebé “inassumible”. Ara porta la nena a l’aula i quan plora se l’endú al passadís fins que es calma. “La porto a classe només en situacions extremes i quan molesta ja surto”, explica. El fet que no li permetin fer avaluació continuada amb la seva filla el troba “discriminatori” respecte els altres companys. “En lloc d’ajudar-nos pel fet de ser mares joves ens posen més dificultats que la resta d’estudiants”, considera.

Després d’haver vist el resultat dels primers dies, la Mireia va apostar per portar-la només a la primera hora, quan la nena està fent la migdiada. Després, l’àvia va a la facultat a recollir-la i s’espera fins que la Mireia acaba les classes. “És absurd perquè la Naima segueix estant a la facultat, però llavors ningú es queixa”, denuncia.

Suport d’altres alumnes

Quan camina pels passadissos de la facultat, moltes alumnes la paren per donar-li ànims. “Fins i tot algunes noies em diuen que no s’animen a tenir fills perquè creuen que no ho podran compatibilitzar amb els estudis”, expressa. Tot i que ja no pot portar la seva filla a classe, Cabanillas assegura que no farà “cap guerra”. El que sí que vol, però, és generar debat social.“A mi em queden dos mesos de classe, però el meu cas pot servir perquè a la propera mare no li passi”, conclou.

Carolina Bescansa i la polèmica del nadó al Congrés

Més continguts de