Publicitat
Publicitat

DE VACANCES

L'anhel de poble

Quan era petita i s'apropaven els mesos d'estiu, ma mare sempre em recorda que jo reclamava tenir el meu poble. Molts dels meus amics explicaven, alguns amb cares d'avorriment i d'altres amb els ulls brillants per l'emoció, que, al cap d'uns dies, marxaven cap al seu poble.

Què redimonis volia dir allò del "seu poble"? I encara més: per quins set sous jo no tenia "el meu poble"? Per mi tenir "poble" volia dir tornar a algun lloc on s'hi estava bé, on governava la llei de la diversió, on no hi havia horaris ni normes. Si el poble era teu volia dir que podies fer una mica el que volies, no? Jo no ho sabia explicar, però notava que els meus amics connectaven amb alguna cosa màgica, ancestral i primària. Sentia que quan eren al seu poble passaven per una mena de procés de purificació que els feia retornar carregats de coses importants, coses que quedaven intactes per la resta de l'any. El cert és que jo tenia moltes altres coses, però no tenia poble. Ara, quan he sigut més gran, m'he adonat perquè desitjava amb tanta intensitat tenir un poble: cap viatge és tan intens ni et descobreix tantes coses com aquell que et retorna als teus orígens, perquè allà és on comença tot.

Més continguts de