Publicitat
Publicitat

SOCIETAT

Escarp nega que l'actuació de plaça Catalunya fos un desallotjament i diu que només va ser una operació de neteja

L'exregidora de Seguretat, acompanyada de l'excalcalde Hereu i del tinent d'alcalde de CiU Joaquim Forn, declara durant més de dues hores com a imputada per la càrrega policial als 'indignats'

L'exregidora de Seguretat de Barcelona, Assumpta Escarp, ha negat aquest dijous que l'actuació del passat 27 de maig a la plaça de Catalunya fos un desallotjament i que es tractava només "d'una operació de neteja". Escarp ha declarat durant més de dues hores a la Ciutat de la Justícia com a imputada en la querella interposada contra ella i diversos responsables dels Mossos d'Esquadra pel suposat desallotjament dels 'indignats' de la plaça de Catalunya el passat 27 de maig. Escarp ha arribat acompanyada del llavors alcalde Jordi Hereu i de l'actual regidor de Seguretat, Joaquim Forn.

En la seva declaració, l'exregidora de Seguretat ha mantingut la versió d'una operació de neteja que tenia com a objectiu "retirar els elements perillosos que hi havia a la plaça davant la previsible concentraciço d'aficionats del Barça per celebrar la victòria de la Cahmpions". Escarp ha afegit que si avui es repetís la mateixa situació "tornaria a decidir el mateix perquè era el més adient".

També declararà d'aquí uns dies el director dels Mossos

L'11 de gener, el jutge de Barcelona que investiga el polèmic desallotjament, Josep Maria Miquel Porres, va citar a declarar com a imputats el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat; l'extinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Assumpta Escarp; el responsable del dispositiu d'ordre públic dels Mossos, Antoni Antolín; i el cap de la brigada antiavalots, David Bordas. Entre els dies 19 i 31 d'aquest mes, els quatre alts càrrecs hauran de donar explicacions al jutge sobre les decisions que es van prendre durant l'operació policial d'aquell dia, que es va saldar amb més de 120 ferits.

La interlocutòria del jutge és breu però en l'anterior escrit -a principis de desembre, quan va admetre a tràmit la querella interposada per una cinquantena d' indignats -, va assegurar que els fets relatats "imposaven" obrir una investigació per aclarir si es va vulnerar el dret fonamental a la llibertat de reunió i si la policia va cometre algun delicte contra la integritat corporal, el patrimoni i les persones.

Més continguts de