"La radicalització d'europeus i la tornada de combatents augmenten el risc d'atemptats"

BarcelonaAlberto Bueno és investigador de la Universitat de Granada i membre de l'observatori Grup d'Estudis sobre Seguretat Internacional.

El terror ha tocat aquest cop Barcelona, molts cops assenyalada com un dels objectius prioritaris de l'Estat Islàmic. Quins factors expliquen això?

Són dos factors. Espanya és en general un objectiu assenyalat per l'Estat Islàmic en la seva retòrica propagandista en relació amb l'antic Al-Andalus, així com per la seva participació en les coalicions internacionals i aliats que, seguint la mateixa retòrica que els islamistes, també utilitzen allò de "nosaltres contra ells". Per altra banda, Barcelona és una ciutat europea, internacional i oberta, on una acció té un impacte garantit, i a més a més, tant Barcelona com la seva àrea metropolitana són àrees de radicalització molt importants, on s'han produït al voltant del 40% de detinguts a tot Espanya, per davant de Ceuta i Melilla.

Els informes policials també subratllen el paper del salafisme.

Sí, hi ha centres salafistes que viuen al marge del control policial i de les mateixes comunitats musulmanes.

Amb la informació de què es disposa, el dels terroristes a Barcelona encaixa amb el patró dels atacants a Europa?

Sembla el mateix patró de radicalització, amb individus que segueixen el patró de la frustració. Com a França o al Regne Unit, a Catalunya ja hi ha segones i terceres generacions, persones que ja no podem considerar com a immigrants sinó com a veïns, que es veuen frustrades tant socialment com personalment o laboralment i busquen una identitat a través d'una ideologia que pensen que les acull.

Un altre patró és l'atemptat barat i senzill, de 'low cost' però efectiu.

Al-Qaida va canviar de tàctica a partir del 2004 i 2005, quan va deixar els atemptats complexos per passar a ordenar atacs amb el que es té a mà, amb mitjans barats, simples, però que creen una enorme sensació d'inseguretat pel que tenen d'atac indiscriminat. La dinàmica els ha permès actuar a molts llocs d'Europa i suposa una gran amenaça i un risc difícil d'aturar. Llogar una furgoneta és barat i s'ha donat el cas d'un detingut que havia finançat un atac demanant diners als seus pares per suposadament comprar-se una consola.

Però malgrat la senzillesa aparent és un atac perpetrat per una cèl·lula nombrosa, res de llops solitaris.

La figura dels llops solitaris de vegades és enganyosa perquè aquests individus poden tenir vincles 'online' o comptar amb assessorament puntual, però en el cas de Barcelona, segons les dades que tenim, hi ha una estructura extensa, que hauria calculat un objectiu ambiciós i molt simbòlic com és la Rambla.

La pèrdua de territori de l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq empeny a atemptar més a Europa?

Hi ha un consens d'analistes que és així des de finals del 2015, quan l'EI comença a perdre terreny als dos països i demana als seus simpatitzants que no es traslladin a Síria o a l'Iraq i es quedin als seus països d'origen i ataquin allà mateix. Europa ha sigut atacada en diverses ocasions i no hi ha cap element que en faci pensar que això canviarà sinó que, per contra, la tendència anirà a més a causa de diversos factors.

Quins són aquests factors?

Per la radicalització que es produeix a la mateixa Europa i pels combatents que retornen de Síria i l'Iraq. Amb tot, avui és dur afirmar-ho amb tantes víctimes, però a Espanya hem parlat d'èxit en la col·laboració policial. Entre el 2004 i el 2016 s'han produït unes 200 operacions contra jihadistes i s'han detingut uns 600 sospitosos a diverses localitats de diverses comunitats autònomes.