Publicitat
Publicitat

El capità del 'Costa Concordia': "Hauré de viure tota la vida amb els morts"

Schettino ha explicat que la companyia responsable del creuer coneixia la pràctica d'acostar-se a la costa a "saludar" i hi donava suport com a sistema "publicitari"

"Hauré de conviure tota la vida amb aquests morts. Com es fa això?". Aquesta és una de les confessions que, segons publiquen avui els diaris italians,va fer el capità del creuer Costa Concordia, Francesco Schettino, en la declaració de dimarts davant la jutge d'instrucció, després d'explicar la seva versió sobre com van transcórrer els fets la nit del naufragi del vaixell, el 13 de gener, a les aigües de l'illa de Giglio. El capità va assegurar que la naviliera propietària del vaixell coneixia la pràctica d'apropar les naus a la costa per "saludar" i hi donava suport com a sistema "publicitari".

En el relat dels fets, Schettino va manifestar que es tracta d'una maniobra que fan "a tot el món" i fins i tot va afirmar que la companyia, Costa Cruceros, les planificava amb motiu de les festes patronals de les localitats que visitaven a l'agost. El capità va afegir que havia realitzat aquest tipus de maniobra, que consisteix a apropar-se a l'illa per "saludar" els seus habitants tocant la sirena, en d'altres ocasions, tant a Giglio com als voltants de l'illa de Capri, a la costa de Sorrento, al sud d'Itàlia. D'aquesta manera, Schettino va contradir les declaracions del conseller delegat de la naviliera, Pier Luigi Foschi, que havia dit, dies abans, que només havien autoritzat en una ocasió una maniobra d'aquest estil.

El diari La Repubblica assenyala avui que a la pregunta de si l'acostament a l'illa del Giglio del passat 13 de gener havia estat planificat abans de la sortida de la nau, el capità va respondre: "Sí, havia estat planificat. L'hauríem d'haver fet la setmana anterior però no va ser possible pel mal temps". Pel que fa a la raó per què es va trigar tant a donar l'alarma de l'accident, Schettino va explicar que es va decidir a assenyalar l'emergència quan va tenir la confirmació que la nau no complia amb els requisits mínims de flotació per a aquest tipus d'embarcacions.

"Abans de donar el senyal d'alarma hem d'estar segurs, perquè no vull crear pànic i que la gent mori per res", va dir el capità. I va afegir: "Vaig avisar quan vaig estar segur que no es podria tornar enrere i que era una cosa obligada". Schettino es va referir també al sistema VDR, encarregat de registrar les dades i les comunicacions del creuer, i que ja ha estat recuperat pels bussos dels equips de rescat, tot i que encara no ha pogut ser inspeccionat.

En l'àmbit judicial segueixen endavant les indagacions sobre la nit de l'accident, els serveis de rescat continuen amb les tasques de recerca de la vintena de persones que segueixen desaparegudes i que es creu que podrien estar a l'interior de la nau. Fins ara, el nombre de morts després del naufragi és de dotze, després que els equips de rescat localitzessin ahir el cadàver d'una dona a la zona de popa del vaixell.

Més continguts de