Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Macroestudi mundial

Els alumnes milloren la comprensió lectora però no progressen en ciències i matemàtiques

El PISA situa Catalunya en el tercer lloc del rànquing de comunitats, per damunt de la mitjana de l'OCDE. Els resultats en ciències i matemàtiques pràcticament no milloren


Ernest Maragall deixa la conselleria d'Educació exultant. “Avui Catalunya pot confiar més en la seva educació”, ha dit després de fer públics els resultats de les proves PISA. Tal com ha avançat aquest matí l'ARA, el macroestudi –fet a 66 països de l'OCDE i associats– constata una millora dels alumnes catalans, sobretot en comprensió lectora. Catalunya suma 498 punts de mitjana a la prova, per damunt de la mitjana espanyola (481) i la de l'OCDE (491).


En comprensió matemàtica obté 496 punts, per damunt també de les mitjanes espanyola (483) i de l'OCDE (488). Per últim, en competència científica els alumnes catalans assoleixen 497 punts, a la ratlla de la mitjana de l'OCDE (496) i per damunt de l'espanyola (488). En comparació amb anys anteriors, Catalunya millora en comprensió lectora i es manté en les altres dues competències. Concretament en comprensió lectora la nota obtinguda el 2006 eren 477 punts, i el 2003, 483. En ciències la nota és 5 punts més altra que el 2006 i en matemàtiques, 8 punts.


Les dades de comprensió lectora maquillen un pèl l'encara preocupant situació de l'ensenyament català, amb més d'un 30% de fracàs escolar, però encara són preocupants. Encara hi ha un 13% dels alumnes que no entenen res del que llegeixen. El 2006, però, n'hi havia un 21%. Només un 5% dels estudiants treuen resultats excel·lents en comprensió lectora.


Un altre indicador alarmant és que hi ha 86 punts de diferència entre la nota dels estudiants nadius i els immigrants. Maragall ho veu preocupant però remarca que, tot i la diferència, les notes mitjanes dels països d'origen d'aquests alumnes nouvinguts són pitjors que les notes que treuen aquí.


Les dades també confirmen la diferència segons la titularitat dels centres. Els alumnes de la pública treuen pitjor nota (16 punts de diferència), però la distància amb la privada s'ha reduït respecte al 2006.


Un altre element habitual és que les noies treuen millor nota en comprensió lectora i en canvi són els nois els que treuen millor nota en matemàtiques i ciències.


En el rànquing de comprensió lectora, Catalunya (498) se situa per damunt d'Alemanya (497), França (496) o Espanya (481) i per sota els Estats Units (500), Finlàndia (536) o Corea (539). Aquests dos últims lideren el rànquing.


Per comunitats, Catalunya és la tercera, per sota de Madrid (503) i Castella i Lleó (503).


Ernest Maragall troba que tot plega és un “èxit” i ho atribueix a la dedicació dels professors i els equips directius i a la gestió de la conselleria d'Educació. “L'educació catalana està millorant i ho fa just en els anys de més complexitat”, ha conclòs.


Les proves PISA es van fer el curs passat a gairebé 1.400 alumnes catalans. Per mesurar les competències, es fan servir proves molt pràctiques, preguntes molt vinculades a la vida quotidiana, que obliguen els alumnes a aplicar el sentit comú. Alguns experts creuen que el model d’examen beneficia els sistemes educatius més “comprensius”, en contra dels sistemes més enciclopèdics.

L’edició de 2006 va suposar una gerra d’aigua freda per al model educatiu català i espanyol. Catalunya va recular respecte de l’estudi fet el 2003 i es va situar per sota de la mitjana de l’OCDE en totes les competències analitzades.

Més continguts de