Els estudiants no creuen que la universitat els ajudi a tenir un bon sou

BarcelonaQuan Samanta Medina (18 anys) va haver d’escollir el curs passat quina carrera triaria en cap moment va donar importància al sou que cobraria. "Vaig guiar-me per allò que m’agradava i que podia tenir sortides, però en cap cas vaig parar atenció al salari", afirma Medina, que va escollir enginyeria d’energies perquè li sembla una bona manera de guanyar-se la vida i d’aprendre a cuidar el medi ambient. Com ella, la majoria d’estudiants dels Països Catalans creuen que la universitat no els ajudarà a tenir un bon sou. Això és el que es desprèn dels resultats de l’enquesta Via Universitària de la Fundació Jaume Bofill i la Xarxa Vives d’Universitats -feta a 20.512 estudiants de 19 universitats del territori de parla catalana entre el febrer i l’abril del 2015- en què només el 33% dels estudiants creuen que la universitat els conduirà a una professió de prestigi o ben pagada.

A diferència de fa uns anys, la gran majoria -73%- han triat els estudis perquè és la professió que els agrada. I d’aquests, el 70% ho han escollit perquè es correspon amb les seves aptituds. “La crisi ha fet canviar el comportament dels estudiants a l’hora d’escollir les carreres”, va apuntar ahir la coautora de l’estudi, Elena Sintes, que va afegir que cada vegada hi ha més perfils a les universitats. Una altra de les conclusions a què l’enquesta arriba és que poder estudiar a la universitat depèn principalment del suport familiar. Els pares són els principals finançadors de les despeses dels estudis en un 52% dels casos, mentre que un 23% es paguen les despeses treballant durant el curs, un 13% amb una beca i un 6% treballant durant les vacances. En la mateixa línia, el 52% dels alumnes viuen a casa dels pares; el 23% viuen en un habitatge llogat amb diverses persones, un 10% en un habitatge de la seva propietat i un 5% en un pis que han llogat sols.

“La universitat ha de conèixer les característiques reals dels seus estudiants i tractar igual els iguals i diferent els desiguals”, va apuntar el coautor de l’estudi, Antonio Ariño, que va reivindicar que els que tenen menys recursos tinguin “més flexibilitat”. El cas és que l’enquesta mostra que els estudiants universitaris amb pares que tenen un nivell alt d’estudis o ocupació estan “sobrerepresentats”. La classe dominant a les universitats és l’alta, amb un 43,4% als graus i un 44,7% en els màsters, mentre que els alumnes de classe mitjana només suposen el 26,9% i el 24,2%, i els de classe baixa el 29,6% i el 31,1%, respectivament.

“El problema més greu que ens trobem és que no tenim un bon sistema de beques i això no permet l’autonomia de l’estudiant”, apunta Ariño, que considera que això potencia el familiarisme i, per tant, la desigualtat. No obstant, tot i que "no s’ha arribat a la igualtat en termes absoluts", considera que s’està “caminant cap a un model més equitatiu”. Caldrà esperar per arribar a la igualtat, però hi som més a prop.