Publicitat
Publicitat

ARQUITECTURA I ECOLOGIA

Fer els habitatges aïllats més ecològics pot ajudar a evitar l'abandonament

El futur és la masia sostenible

Els habitatges aïllats són una realitat ben viva a la Catalunya interior. En l'actualitat, moltes masies disposen de serveis d'aigua, electricitat i telefonia, que eren excepcionals anys enrere. Són avenços que han anat contribuint a frenar el seu procés d'abandonament. Però encara és possible fer un salt qualitatiu per retenir i fins i tot augmentar la població, a través de la sostenibilitat. Aquest és un dels objectius del projecte de cooperació Masovera (Masies Sostenibles Viure en Explotacions Rurals Aïllades), finançat pel ministeri de Medi Ambient.

El Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, que agrupa 54 municipis de les comarques de la Segarra, el Solsonès, l'Anoia i el Bages, és l'ens que desenvolupa el projecte en aquesta zona rural. "En altres indrets de l'Estat, la prioritat han estat els serveis o les comunicacions però en la nostra àrea vam estudiar aquests aspectes i vam veure que estaven bastant coberts, per això vam apostar per millorar la sostenibilitat de les masies", explica el gerent del Consorci, Jordi Vilalta. La masia tradicional era sostenible avant la lettre . Cases ben orientades amb bons aïllaments són opcions de sempre que tornen amb força, si bé s'han de posar al dia. "No es tracta de buscar l'austeritat d'abans, que presentava certes limitacions. La idea és aconseguir els estàndards de confort actuals", afirma Laia Espasa, tècnica de cooperació del Consorci. Moltes masies segueixen sent autosuficients pel que fa a l'alimentació. El repte és ara reduir la dependència del subministrament extern d'energia i aigua potable, així com dels serveis de tractament d'aigües residuals i de gestió de residus domèstics.

Amb aquesta finalitat i en el marc del projecte, s'ha editat la guia La masia sostenible , que explica amb detall, i de manera entenedora, totes les possibilitats tècniques en aquests àmbits.

Però l'impacte més gran del projecte Masovera es va produir fa pocs mesos, quan el Consorci va celebrar unes jornades divulgatives d'ecoarquitectura i energies renovables al santuari de Pinós (Solsonès). "Van ser tot un èxit i hi van venir més de 100 persones -recorda Jordi Vilalta-, una resposta magnífica en el nostre context, que va generar debat". Les jornades van crear una mena d'ones de xoc. "Des d'aleshores la demanda d'informació no ha parat de créixer i és un tema del qual se'n parla habitualment". Vilalta confirma que amb el Projecte Masovera no es volen donar peixos sinó ensenyar a pescar. "No posarem plaques solars a les cases però donem a conèixer els seus beneficis potencials i després cadascú decidirà què vol fer, segons les característiques i necessitats de la seva masia". Moltes masies ja comencen a tenir instruments de canvi, com calderes de biomassa, i aprofiten la massa forestal dels seus boscos.

Menys costos, més serveis

A banda dels efectes ambientals positius, l'increment de l'autosuficiència té repercussions en la viabilitat econòmica de viure en habitatges aïllats. Per a Laia Espasa la reducció de costos en l'aigua o l'energia són importants "però cal complementar-los amb la sostenibilitat social: sistemes de transport que funcionin, disponibilitat d'escoles, etc."

Actualment el 58,13% de les masies de l'àrea en què treballa el Consorci estan habitades. El percentatge ha anat creixent els últims temps, si bé un 22% de les cases estan en ruïnes. El turisme rural i també l'atracció de professionals liberals estan ajudant a aquesta recuperació. Per exemple, al Solsonès, un emprenedor ha creat un estudi de gravació musical en una masia familiar aïllada a Navès, oferint com a valor afegit la tranquil·litat.

La sostenibilitat a les masies és molt estratègica. "Qualsevol dia els combustibles fòssils ja no estaran a l'abast i volem que el territori estigui preparat", afirma Jordi Vilalta. I si a més es preserva un patrimoni rural únic, la victòria serà doble.

Més continguts de