Publicitat
Publicitat

ESTAT DE LA COSTA CATALANA

El fondeig massiu d'embarcacions, la pesca i la contaminació causen la progressiva degradació del litoral mediterrani

La mar toca fons

La costa catalana està en molt males condicions. La contaminació, l'ús humà massiu, les espècies invasores, la pesca industrial i les infraestructures són les causes principals que el fons marí del nostre litoral s'estigui degradant a marxes forçades. És la principal conclusió d'un estudi de la Fundació Mar, entitat que ha situat una vintena d'estacions de control en diversos punts submarins de la costa per mesurar la qualitat del medi marí.

Els resultats de l'any 2010, presentats ahir al port de Barcelona, són molt preocupants, especialment perquè no s'estan prenent mesures per aturar aquest deteriorament, segons van denunciar membres de la fundació. Els biòlegs que treballen a l'entitat han elaborat un sistema d'avaluació de la biodiversitat i l'estat ecològic de cada estació, que es pot resumir en una nota de l'1 al 10.

Malgrat que a la gran majoria d'estacions hi han trobat un fons força malmès, només dues de les estacions han suspès. Són la cala Aiguafreda, a Begur, i el delta del Llobregat. La causa, en el cas de la famosa cala de la Costa Brava, són la gran quantitat de residus nàutics que s'hi llencen i les boies de fondeig, que s'aguanten amb blocs de formigó amb cadenes que erosionen i desertitzen els fons. Una situació "alarmant", segons Evelyn Segura, coordinadora del projecte SILMAR de seguiment del litoral marí, que ha elaborat aquest estudi. Segons Segura, el municipi no hi està fent res, i afegeix: "Hi haurem de parlar".

El delta del Llobregat obté la pitjor nota -un 3,5- per culpa tant de la contaminació històrica de les aigües del riu com per l'ampliació del port de Barcelona, que, explica Segura, "està afectant el Prat de Llobregat directament", per no parlar de les aigües de la capital, que comenta que "ja són tan artificials que ni ens atrevim a valorar-les". L'estació de control, apunta, està situada al costat de les obres d'ampliació, una zona on "l'aigua fa pudor".

L'estudi s'ha dut a terme amb la col·laboració de voluntaris, que són els que han fet les immersions a les 19 estacions col·locades a Catalunya i les 3 situades a les illes Balears. Són els que s'encarreguen de baixar al fons les estacions, "fetes amb tubs de PVC i cinta mètrica de la ferreteria", explica Segura, als punts prèviament seleccionats per la representativitat de la biodiversitat de la zona. Els grups d'espècies animals i vegetals que hi troben fan de biomarcadors; és a dir, indiquen la presència de factors com la pesca o la contaminació.

La majoria de les estacions, tot i que superen l'aprovat, no surten ben parades de l'anàlisi. A la Costa Brava, els dos impactes principals són la pesca i el fondeig massiu d'embarcacions, que segons Segura es fa incorrectament per "falta de conscienciació o d'informació", per la qual cosa cal fer campanyes. De fet, el director de la fundació, Miquel Ventura, va destacar que és millor ensenyar a conservar el patrimoni que haver-lo de reparar, perquè reparar-lo, a més, "és 500 vegades més car". En aquest sentit, Segura destaca que "si es té una barca s'ha de saber com actuar, igual que quan es va a la muntanya se sap que no s'ha de fer foc".

A la costa central, els principals causants del declivi marí són infraestructures construïdes al litoral -que han desfigurat el paisatge- i la contaminació de Barcelona. A Mataró, a més, l'activitat del port afecta platges properes com la de Cabrera, i també és perjudicial la pesca professional de la petxina que s'hi fa. Segura destaca, a més, que la regeneració de les platges barcelonines és perjudicial per al medi marí; enguany no hi ha pressupost per dur-la a terme, i "potser la valoració serà positiva", augura.

La Costa Daurada tarragonina també està molt malmesa per la pressió del turisme, però l'impacte se centra en punts molt concrets -Salou i Cambrils, on preveuen instal·lar estacions-. Les barques de gran calat, la contaminació i la construcció d'habitatges als anys 60 i 70 han perjudicat el litoral, igual que els efectes de tenir centrals nuclears -"les aigües que refrigeren trenquen la temperatura de la zona; hi ha musclos de mida industrial", diu Segura.

La intervenció és urgent

L'única estació que obté un excel·lent és la des Banc, a Formentera, "un model a seguir a l'hora de proposar zones protegides", segons Segura, ja que forma part del Parc Natural de ses Salines i conserva una elevada biodiversitat. En això s'assembla a la resta de les Balears, que, tot i així, afronten un risc molt greu: la presència massiva d'una alga invasora ( Caulerpa racemosa ), que ha convertit el Parc Natural des Vedrà en "irrecuperable" i hi ha risc que s'expandeixin -ja se n'han detectat a Vilanova i la Geltrú.

Posar remei a aquesta "regressió absoluta", en paraules de Ventura, és urgent i requereix compromís polític. "S'hauria de protegir com a mínim un 25% de la costa catalana per frenar aquest progrés -explica-, però no hi ha ni 1 euro per fer-ho". Tant a Catalunya com a escala mundial, on l'escenari no és gaire més esperançador: menys de l'1% de les inversions en conservació van destinades al mar, segons la fundació Oceana. Des de la Fundació Mar treballen en l'àmbit local amb la col·laboració d'entitats públiques i privades, però reclamen mesures urgents de l'administració. "Sense inversió no hi ha resultats", insisteix Ventura.

Una d'aquestes mesures hauria de ser deixar de subvencionar la pesca massiva, molt perjudicial per al medi ambient: "La pesca sostenible és local, artesanal, però la cultura d'aquest tipus de pesca s'ha perdut", afirma Ventura. Una altra solució seria seguir el model de ses Negres, a Begur -és la franja entre la cala de sa Riera i la d'Aiguafreda-, espai designat reserva marina per un pla especial que prohibeix les activitats de pesca, navegació, ancoratge o capbussament.

Pel que fa als usuaris, a banda d'aprendre com actuar de manera respectuosa amb l'ecosistema marí, el que podem fer és consumir de manera responsable, és a dir, "comprar peix de proximitat", recomana Segura. El missatge està clar: la societat civil té ganes d'actuar. Vista la situació i la falta de voluntat política, però, Segura apunta que "potser ens hem d'acostumar a una nova era d'extinció d'espècies".

Més continguts de