Publicitat

La mare Teresa de Calcuta no era qui semblava, segons un estudi

Dos investigadors de la universitat d'Ottawa afirmen que la imatge d'altruisme i generositat de la religiosa és una creació que no respon a la realitat

Els seus seguidors i els mitjans de comunicació han fet que passés a la història com una figura abnegada i dedicada als pobres. Amb tot, aquesta imatge de la mare Teresa de Calcuta com una mena de Gandhi de finals del segle XX és només això, una imatge que no respon a la realitat. Aquesta és, si més no, la conclusió a la qual han arribat Serge Larivée i Genevieve Chenard, dos investigadors de la facultat d'Educació de la universitat d'Ottawa que, en un estudi publicat a la revista 'Studies in Religion/Science religieuses', arriben a la conclusió que la imatge de la religiosa és una fabricació que no respon a la realitat, i que el seu procés de beatificació no és més que una campanya de relacions públiques.

Després d'analitzar desenes de documents, els autors de l'estudi destaquen que hi ha una part destacada de la vida de la religiosa que s'ha mantingut allunyada de l'opinió pública: "La seva dubtosa manera de cuidar els malalts, els seus qüestionables contactes polítics, la seva sospitosa gestió de l'enorme quantitat de diners que va rebre, i els seus punts de vista dogmàtics sobre qüestions com l'avortament, la contracepció o el divorci".

Segons l'estudi, les 517 missions que la religiosa va posar en marxa en un centenar de països no eren centres de salut sinó "residències per a malalts terminals". Un de cada tres malalts ingressats jeia a un llit morint sense rebre el tractament adequat, i els metges que visitaven les residències van anotar en els documents ara consultats les condicions dels centres: poca higiene, pocs recursos humans, menjar inadequat i falta de calmants.

La crítica que es deriva de l'estudi dels investigadors canadencs és que aquestes condicions deficients no s'originaven com a conseqüència de la falta de recursos econòmics, ja que la missió de la religiosa va moure una fortuna de milions de dòlars. El problema, segons l'estudi, es troba en "la peculiar concepció que la mare Teresa tenia de la vida i de la mort". Els investigadors apunten a una de les frases de la religiosa –"hi ha quelcom de bell en veure com els pobres accepten el seu destí, que és patir com Jesús a la creu; el món hi surt guanyant amb el seu patiment"– per demostrar el que consideren una visió allunyada de la caritat que, en teoria, pregonava.

Una caritat que ella sí que va rebre: tot i que milers de persones morissin a les seves residències sense rebre atenció, ella va morir rebent cures pal·liatives en un modern hospital americà.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

XARXES SOCIALS

  • Twitter ”@ARAsocietat”
PUBLICITAT