Boscos despullats per la processionària a vista de dron

BarcelonaLes imatges que il·lustren aquesta notícia, enregistrades per l'investigador del CREAF i el CTFC Lluís Brotons als voltants de l'Espunyola (Berguedà), parlen per si soles i mostren una gran afectació de l'insecte de la processionària a les pinedes. Cal puntualitzar, però, tal com esmenten investigadors del CREAF, que tot i que aparentment sembli que els arbres estiguin morts, possiblement no és així, ja que la processionària del pi només es menja les fulles verdes, i molt rarament devora la gemmes tancades que donaran les noves fulles a la primavera. Per tant, és probable que els arbres vegin compromès el seu creixement, però que tornin a treure les fulles els propers mesos.

El perquè de tanta afectació

Des del CREAF apunten que la gran extensió de la plaga de la processionària és deguda a les altes temperatures de la tardor i de l'hivern, que han fet que hagin sobreviscut moltes més erugues del que seria habitual, ja que és durant les tres primeres fases del seu desenvolupament quan les larves de l’insecte són més sensibles al fred.

Com que l'octubre i novembre han estat excepcionalment càlids, així com tot el 2015, la supervivència de les erugues ha estat molt alta i han afavorit que hagin arribat a l’últim estat d’eruga molts més individus del que seria habitual. Aquesta és l’etapa del cicle on la processionària és més voraç, i per tant quan es produeixen les defoliacions més intenses als arbres.

Valoració de la superfície afectada

Jorge Heras és el cap de la secció de Planificació de la direcció general de Forests de la Generalitat de Catalunya. Apunta que en aquests moments és quan és més palesa la presència de la processionària, atès que ja estan començant a fer les processions d’enterrament, gairebé un mes abans del que és habitual.

Segons Heras serà a finals de març quan es faci la valoració oficial dels danys. En qualsevol cas, però, indica que la superfície afectada serà superior a la de l'any passat, que ja va ser molt més gran de l'habitual, amb gairebé 100.000 ha en diferents nivells d'afectació.

Malgrat que no són dades completes, afegeix que les comarques del Berguedà, el Moianès, la Cerdanya, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Solsonès estan molt afectades, però també hi ha altres zones amb nivells d’afectació importants.

Com evolucionarà la plaga en el futur?

L'especialista de la Generalitat esmenta que els escenaris climàtics fan preveure que podran augmentar les poblacions de processionària, i aquestes es podran estendre a zones on no era habitual, és a dir, les zones de clima més fred. Tot i això, afegeix que es tracta d'un insecte autòcton que té els seus controladors naturals (depredadors i paràsits) en les diverses fases de desenvolupament, i que si les poblacions de processionària augmenten també ho faran les dels seus controladors.

Finalment recorda que, tot i els desequilibris ambientals que originen les fluctuacions en les poblacions de processionària, el principal problema que origina són els perjudicis a la salut dels animals domèstics, de companyia i, sobretot, a les persones. Aquestes afectacions són particularment importants a les pinedes en zones urbanes o urbanitzables i a les àrees de més freqüentació.

El cicle de la processionària

La processionària és una plaga que s'identifica ràpidament per la presència de les típiques bosses de pèls sedosos blancs a les branques dels pins o els cedres, per àrees desproveïdes de fulles al seu entorn, i sovint per la presència de processons d'erugues que ens causen molestos efectes urticants si les toquem o ens hi acostem massa.

Les bosses es fan especialment visibles a la tardor, quan s'acosta el fred, i contenen al seu interior les erugues de la processionària. De nit en solen sortir per tal d'alimentar-se de les acícules de pi (les fulles o agulles) de l'entorn més pròxim, motiu pel qual de forma gradual van fent desaparèixer el fullatge dels arbres que les acullen.

Al final de l'hivern les erugues baixen dels arbres i formen les processons amb l'objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll –on fan la crisalidació– i donen lloc a noves papallones normalment a l'estiu, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.