Publicitat
Publicitat

INVESTIGACIONS MÈDIQUES

Pacients desesperats viatgen a la Xina, Alemanya o Rússia moguts per falses promeses sobre tractaments miracle

I no em curaré amb Cèl·lules mare?

Des de fa uns anys, hi ha una pregunta comuna que sempre li fan els pacients a Xavier Montalbán, especialista en esclerosi múltiple de l'Hospital de Vall d'Hebron. "Doctor, i no es pot fer res amb les cèl·lules mare?" Ell els explica que de moment no, que hi ha moltes recerques en marxa, molt prometedores però que encara no es poden aplicar als pacients. I que potser trigarà. Tot i així, de tant en tant li arriba algun pacient que ha viatjat a la Xina, Alemanya o Rússia per provar algun tractament amb cèl·lules que prometen "l'oro i el moro". En el millor dels casos, el malalt queda igual encara que s'emporta una gran decepció. En el pitjor, la malaltia pot agreujar-se.

Malauradament, les persones que pateixen malalties que no tenen remei poden ser l'objectiu de farsants que acaben enriquint-se amb les desgràcies dels altres. Els mateixos experts que treballen en recerques punteres i prometedores adverteixen que cada cop hi ha més centres arreu del món que ofereixen teràpies que no han estat provades en assajos clínics i que fins i tot poden ser perilloses. Una llum d'esperança a l'altra punta de món ha fet que molts caiguin en mans de curanderos vestits amb bata blanca.

Al món, hi ha en marxa milers d'assajos amb cèl·lules mare. S'espera que algun dia permetin tractar malalties que avui son incurables, com l'Alzheimer, l'esclerosi múltiple o las lesions medul·lars. Bona part, encara s'estan fent amb animals de laboratori. En éssers humans, aquest mateix any s'han aprovat els primers assajos clínics amb cèl·lules mare embrionàries. Tots dos, als Estats Units. Un, per tractar lesions medul·lars. L'altre, per una malaltia degenerativa a la vista. I en tots dos casos es troben en un estat molt incipient, en fase I (en la que es prova la seguretat) i amb molt pocs pacients. En aquests moments, tan sols hi ha aplicacions terapèutiques eficaces amb cèl·lules mare per a patologies de la sang o trastorns inmunològics.

1. On van
Internet és el principal mitjà de difusió de centres de suposada rehabilitació.

L'anomenat turisme de cèl·lules mare viatja a centres de països com Holanda, Alemanya, Japó, Xina o Rússia. En els centres de rehabilitació tothom n'ha sentit a parlar. Molts coneixen, directament o indirectament, algú que hi ha anat. Per a aquests centres, internet és el seu principal mitjà de difusió. Tots s'hi anuncien oferint cura per a malalties com l'esclerosi múltiple, la diabetis o la tetraplegia. Un estudi de Timothy Caulfield, de la Universidad d'Alberta a Canadà, va analitzar 19 webs on s'oferien tractaments amb cèl·lules mare. En el 63% dels casos es mentia dient que el tractament estava a punt per a l'accés públic. El preu mitjà pujava a 21.500 dòlars.

Els especialistes coincideixen en la necessitat de frenar la seva activitat. La Societat Internacional per a la Recerca amb Cèl·lules mare ha publicat un informe en què adverteix sobre aquestes pràctiques, que s'apliquen sense haver completat assajos clínics que demostrin la seva eficàcia i la seva seguretat. Per començar, no se sap ni quin tipus de cèl·lules mare estan utilitzant.

En David Avilés té 35 anys i pateix tetraplegia. No pot caminar ni moure els braços. Va quedar en cadira de rodes per un accident de moto. Fa cinc anys, va viatjar a la Xina per sotmetre's a un tractament amb cèl·lules mare. No ha millorat. "Hi vaig anar amb molta il·lusió. No me'n penedeixo, però no li recomano a ningú", explica. Va estar ingressat en dos hospitals de Pequín dues setmanes. A en David la intervenció li va costar 18.000 euros. Sumant viatge i estada de la seva germana, es va gastar gairebé 30.000 euros. A l'altura de la lesió medul·lar, al coll, li van injectar, suposadament, cèl·lules mare. No en té clara la procedència.

Al mateix centre hi va anar la Patricia, que des dels 13 anys (ara en té 26) pateix una estranya malaltia degenerativa que afebleix els seus músculs. A ella li van dir que el que li havien posat provenia del bulb olfactiu de fetus d'avortaments que s'havien practicat en un període màxim de 12 setmanes. "Va ser una intervenció en condicions higièniques bastant dubtoses", explica. Després de la intervenció, diu que va millorar. Passat un any, va desaparèixer. No ha tornat.

2. Riscos
La pràctica, sense resultat segur.

Tots els científics coincideixen que aquests tractaments representen riscos sense beneficis. "És molt difícil controlar el que passa allà, i no publiquen resultats. Sabem que hi ha hagut casos en què hi ha hagut infeccions, fins i tot meningitis", afirma Joan Vidal, especialista de l'Institut Guttman. "Alguns pacients diuen haver millorat una mica la sensibilitat, la mobilitat o el dolor, però és difícil saber si el benefici es deu a la intervenció, a la rehabilitació o a un possible efecte placebo", afirma Vidal. En el cas del David, després de la intervenció, els especialistes xinesos li van dir que havia de fer exercici. Es va passar mesos fent-ne cinc hores diàries.

El posicionament és clar: massa riscos davant cap evidència. "És una falta d'ètica. En el cas de les cèl·lules mare embrionàries, als laboratoris encara estem veient que produeixen càncer i fins que no ho resolguem no se'n podrà fer un ús clínic. Crec que s'està fent un mal favor a la ciència, i es juga amb les esperances dels pacients i la seva salut", afirma Juan Carlos Izpisúa, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i investigador del Laboratori d'Expressió Genètica de l'Institut Salk de San Diego (Califòrnia).

La mostra que poden arribar a produir tumors es troba en un cas publicat a la revista PLoS Medicine, on s'informa d'una jove israelià que va desenvolupar un tumor cerebral després de rebre injeccions de cèl·lules mare neuronals d'origen fetal en un centre de Moscou. Segons les proves mèdiques, l'origen del tumor estava en el trasplantament. Els investigadors fins i tot apunten que les cèl·lules trasplantades podrien no ser cèl·lules mare.

Xavier Montalbán, responsable del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya, a l'Hospital de Vall d'Hebron, a Barcelona, també té pacients que han viatjat a Colònia. El resultat: cap. Els dubtes: molts. La tècnica no hi ha per on agafar-la. "Quan s'injecten no es pot controlar on van a parar ni si es diferenciaran en el tipus de cèl·lules que es vol, en cèl·lules nervioses", explica.

3.Perdre
Les expectatives dels pacients es poden veure frustrades.

El problema no és tan sols mèdic. "El problema és que els pacients tenen molt a perdre i poc a guanyar. I no tan sols des d'un punt de vista físic, sinó també anímicament, perquè els pacients dipositen moltes expectatives que es veuen frustrades i això pot significar un pas enrere en la seva rehabilitació psicològica, que també és molt important de cara a garantir el seu benestar", conclou l'especialista de l'Institut Guttman.

Més continguts de