Publicitat
Publicitat

ESTIUET

Quan obres l'aixeta i en surt un dèficit

És a casa? Sí? Faci'm un favor, obri una aixeta. Què, surt aigua? Normal, és el que acostuma a passar quan obres una aixeta. Bé, o no tan normal. ¿Recorda la sequera que va solucionar el llavors conseller Baltasar resant-li a la Moreneta? (Per cert, Cesc, desactiva ja aquella pregària, que la gent vol anar a la platja... No, bàsicament perquè és estiu i tal, i l'aigua ja ens surt per les orelles.)

Aquell episodi ens va servir per adonar-nos que, potser algun dia, obrirem l'aixeta i en sortirà aire. El que sí que no vam voler assumir és que l'aigua és cara i quan algú va plantejar la possibilitat d'haver de pagar el seu preu real o un d'aproximat, vam tapar-nos les orelles invocant allò de "oh, és que és un bé de primera necessitat".

És en nom d'això i de les inversions que s'han hagut de fer els últims anys que el forat de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sembla que és d'uns 2.000 milions d'euros (algú parla de 2.400). Això, traduït a llenguatge normal vol dir fallida tècnica, tanquem la barraca i obrim un frankfurt. Però com que és impensable tancar l'ACA, la solució sensata és racionalitzar despeses i augmentar ingressos. Com? 1) Apujant el rebut i 2) Deixant d'oferir serveis.

Anem al punt 1. Ja s'han sentit veus que convoquen a sometent. Amb raó? Bé, segons un informe de la mateixa ACA en època tripartida, BCN paga 1,78 euros per metre cúbic d'aigua; Berlín, 4,92; Londres, 2,56, i París, 2,12. I sobre el punt 2... Bé, una de les mesures plantejades és eliminar els vaixells que pesquen la merda que sura a les platges. La resposta automàtica entre molts banyistes ha estat: "No hi ha dret".

Sí, tots volem l'aigua de l'aixeta barata i la del mar immaculada, però això val molt diners. I si no estem disposats a pagar-los, no hi ha res a fer. Com en tot.

Més continguts de