Saps què és 'fer un bimbo'? Sí, t'apassionen els ocells

AmpostaEn la llunyania només són uns quants punts enmig de la llacuna, estàtics. Però a l’espai MónNatura Delta la concentració per metre quadrat de telescopis, prismàtics i zooms òptics ens indica que en realitat no és així. Centenars d’ocells no paren quiets, capbussant-se frenètics buscant menjar, mentre aficionats a l’ornitologia els fotografien. Un espectacle de la natura en què l’home només aspira a mirar, sense fer nosa.

Efectivament, aquest cap de setmana el delta de l’Ebre acull el seu Festival Internacional d’Ornitologia o, precisament perquè és internacional, el Delta Birding Festival. En tan sols tres anys la cita s’ha consolidat com l’únic festival ornitològic de Catalunya, i també un dels més importants de l’Estat. Els organitzadors -la Fundació Catalunya-la Pedrera, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i la botiga Oryx- calculen que rebran més de 2.000 visitants. No només catalans i espanyols, també francesos, holandesos i anglesos. Anglaterra és la Meca dels ornitòlegs, i el Bird Fest, el festival més important que se celebra a Europa, l’exemple que va inspirar els aficionats catalans per organitzar-ne un de semblant.

El Delta, una àrea de servei

Els beneficis de la cita -5.000 euros l’any passat i segurament una mica més aquesta edició- es destinaran íntegrament a l’estudi i la conservació d’ocells. Enguany seran per millorar els atles d’ocells que hi ha de l’est d’Europa, una zona encara molt desconeguda, però també es destinaran al projecte de l’associació Picampall, de les Terres de l’Ebre, que vol fer un seguiment del còlit negre ( Oenathe leucura ), un petit ocell més propi del nord de l’Àfrica i que té en el Delta el límit nord del seu hàbitat mundial. “Les seves poblacions són escasses, però pot ser un bon indicador del canvi climàtic” perquè sobreviu bé en zones que han patit un incendi o en aquelles més desèrtiques, explica Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya-la Pedrera.

Les dates escollides per celebrar el festival no són casuals. A finals de setembre, amb l’arribada de la tardor, milers d’ocells passen per la zona en la seva migració, camí dels seus quarters d’hivern. El delta de l’Ebre és com una “àrea de servei” on paren per recuperar forces. Però no són els únics ocells. N’hi ha que hi viuen tot l’any, i també n’hi ha que passen el seu hivern allà, l’època amb més individus, en què s’acumulen entre 200.000 i 300.000 exemplars. Al Delta ja s’han observat més de 360 espècies, tot i que les més habituals són unes 260. És precisament a la primavera i a la tardor, coincidint amb el període migratori, quan la diversitat és més gran.

“Vull fer digiscoping, però la càmera es mou molt”, demana consell un visitant en un dels estands comercials que hi ha instal·lats al festival. Vol saber com millorar les prestacions del seu equip per poder fer fotografies a través d’un telescopi. Es diu Josep Lluís Sanmartín i ha vingut a la cita des de Badalona. No és l’únic que s’ha desplaçat, i és que el turisme ornitològic guanya cada cop més adeptes, com demostren les carpes que han instal·lat nombroses comunitats autònomes per promocionar els ocells que s’hi poden veure. L’oferta la completen les xerrades dels experts, com la del Lars Svensson, el creador de la guia d’ocells més usada a Europa i que fa petita la sala on es fa la seva xerrada.

Una cosa és evident. El Delta s’ha convertit aquests dies en territori dels ocellaires, i potser per això a la zona de restauració que hi ha al festival es paga amb “bimbos”, que s’han de bescanviar primer per euros. L’expressió, sense voler-ho, la van encunyar ja fa anys els ornitòlegs Martí Boada i Jordi Sargatal, dos dels pioners en aquesta disciplina a Catalunya i també al conjunt de l’Estat. Els agradava col·leccionar fotografies d’ocells diferents, com si fossin cromos dels que repartia la brioixeria de la marca Bimbo, i per això els seus deixebles van passar a dir-ne “fer un bimbo”. Així s’expressen els més apassionats entre els apassionats en un grup de WhatsApp en què informen de l’observació de les espècies més estranyes. Com si cacessin pokémons però reals, una activitat en què la raresa dóna la satisfacció més gran.

Els aficionats, a més, estan d’enhorabona. La tempesta de divendres a la nit els ha deixat un escenari immillorable. Amb tantes pertorbacions al cel fins i tot els ocells que volen milers de quilòmetres sense aturar-se ho han hagut de fer. “Aquest matí hi havia tres espècies d’orenetes omplint els cables telefònics”, comenta Rafa.

Els aiguamolls són un lloc privilegiat per veure ocells, i els aficionats que els persegueixen, una espècie de caçadors incruents que estimen la natura. De vegades, els ocells poden generar conflictes amb els pagesos, admet Rafa, especialment en una zona com el Delta, on els flamencs poden malmetre els brots més tendres de l’arròs i on la polla blava -una altra espècie- s’alimenta d’aquest vegetal. Tot i així, els beneficis són més grans, i per això la Unió Europea subvenciona aquesta activitat agrícola. De fet, dos invasors igualment perjudicials com són el cranc de riu americà i el cargol poma han trobat en altres espècies d’ocells el depredador que no tenien a terra. És obvi que la natura necessita el seu temps, i no va ser fins a l’any passat que es va trobar la constatació que el capó reial havia après a menjar cargols. “Serà una de les solucions definitives”, assegura Rafa. Per això han incorporat el seu perfil com a emblema del festival. Els ocells, presents en infinitat d’obres literàries, han fascinat sempre la humanitat. Avui tornaran a deixar-se veure al Delta, mentre els camps d’arròs acaben de madurar i esperen l’hora de la collita.