L'hemisferi nord, ofegat pel C02

BarcelonaQuan pensem en els gasos d'efecte hivernacle –els principals responsables del canvi climàtic– podem tenir la sensació que aquests estan de manera més o menys constant en l'atmosfera, i que es concentren allà on es generen. La realitat, però, és ben diferent: els vents fan viatjar els gasos pel planeta, els empenyen a milers de quilòmetres de distància i formen concentracions en llocs allunyats dels punts de màxima emissió. A la Terra, uns països són més responsables que d'altres, però un cop a l'atmosfera els efectes negatius dels gasos no entenen de fronteres.

Aquest moviment del CO2 per l'atmosfera ha quedat recollit en un espectacular 'timelapse' de tres minuts de durada. Produït per la NASA amb un model informàtic de molt alta definició, el vídeo mostra com el gas hivernacle (amb tons vermells com més intensitat) s'allunya dels llocs on s'ha produït i acaba distribuït de forma irregular. L'hemisferi nord en presenta un nivell de concentració molt més elevat que al sud. A més, els nivells oscil·len al llarg de l'any, en funció de les estacions.

Durant dècades, els científics han mesurat els nivells de C02 des de la Terra. El passat juliol, però, la NASA va posar en òrbita un observatori de CO2 que mesura la concentració del gas des de la Terra. És amb aquestes dades, i l'ajut d'un ordinador, que s'ha pogut fer el vídeo en què es mostra com el gas es mou per l'atmosfera.

La primavera del 2014, els gasos d'efecte hivernacle van sobrepassar 400 parts per milió a bona part de l'hemisferi nord. Mai abans en la història s'havia produït una concentració tan elevada. S'estima que, abans de la Revolució Industrial, les concentracions de CO2 en l'atmosfera se situaven al voltant de les 270 parts per milió.